30 de novembre 2007

Economia i Empresa 30.11 Gestió pública o privada?

La idea de Gallardón de donar el servei públic d’enllumenat a través d’una concessió privada no hauria d’estranyar a ningú. Què es busca? Eficiència. Es a dir, o pel mateix cost millor servei, o amb el mateix servei menys cost. Si hi ha equilibri entre la qualitat exigida i el preu a pagar, el model pot funcionar perfectament. Al costat d’aquestes iniciatives sempre s’associen però algunes preguntes. Què passarà amb les persones que ara donen aquest servei? Aniran a la nova empresa? Segurament dependrà d’elles mateixes. Com que l’administració no acomiada gairebé mai a ningú, vol dir que la nova empresa o haurà d’assumir uns costos que li restaran molt marge d’eficiència o l’administració haurà d’absorbir una part o la totalitat d’aquest treballadors en altres funcions. En tot cas, l’eficiència vindrà més a llarg termini, donat que els marges de negociació col•lectiva a l’administració són més laxes.

És millor la gestió pública o la gestió privada?

A tot arreu hi ha de tot. Algunes de les ineficiències més grans, per mala organització, per deixadesa, per displicència, les he trobat a empreses privades, especialment a empreses privades grans. A l’administració, els funcionaris tenen molt mala fama perquè gaudeixen de total seguretat en el lloc de treball i perquè tenen alguns beneficis socials que la resta de mortals no comparteixen ( en algunes administracions el nombre de dies d’assumptes propis és escandalós) i perquè hi ha una part de funcionaris que s’hi repengen i s’entesten a mantenir la fama de poc productius. Però a l’administració pública, cal subratllar-ho, hi ha gent boníssima que treballa moltes més hores que les que li pertoca. En conec molts.
A tot arreu hi ha de tot, però jo sóc partidari de mantenir la tensió professional. L’eficiència és en aquelles organitzacions en que la gent no es pot adormir. Si l’eficiència, el lideratge, el treball i la retribució per objectius queden garantits i les patologies que comporta el no haver d’espavilar-se es resolen, m’és igual gestió pública que privada, però si no és així, davant del risc, prefereixo la privada que al menys té un mecanisme que actua quan la gent s’ha adormit. El mecanisme es diu mercat i funciona a partir dels principis de Darwin.

1 comentari:

30 de novembre, 2007 22:33
Enric I. ha dit...

No hi puc estar més d'acord.