

Des de la Calsina puja una canal que va a buscar el Camí Ral just abans d'arribar al Paller tot l'Any d'allà és fàcil recuperar el camí que passa per sota Castellsapera i retornar cap a La Barata.
Més informació
Etiquetes de comentaris: caminades
Etiquetes de comentaris: innovació
Etiquetes de comentaris: comunicació
Etiquetes de comentaris: comunicació
Etiquetes de comentaris: innovació
Etiquetes de comentaris: estratègia
Etiquetes de comentaris: estratègia, innovació
El llibre de John Kao, Innovation Nation publicat per Free Press (2007) és un exercici escrit en clau molt nordamericana en relació a la pèrdua de lideratge en innovació que l'autor constata en els Estats Units. Vist des d'Europa, on les xifres en innovació no ens molt favorables en conjunt pot semblar un exercici reconfortant que algú des de l'altre costat de l'Antàntic es fixi en tres models internacionals (Filàndia, Irlanada i Singapur) i constati l'emergència inaturable d'Àsia en la nova geografia de la innovació. En tot cas, l'anàlisi sobre decadències que fa Kao nosaltres ens el podriem aplicar corregit i augmentat. M'ha semblat interessant la descripció que fa del "Innovation Hub" de San Diego i la seva proposta de replicar el model en el país en 20 hubs similars. No em sembla un llibre ben resolt en les seves propostes, però fa de bon llegir ni que sigui per títols de capítols com "What's good for the world is good for America". La perspectiva autocrítica de Kao és en sí mateix innovadora.
Etiquetes de comentaris: innovació
Deu fer quinze o vint anys que no pujava per la Canal del Pi Tort, un camí que porta des de la Casa de Can Pèlags al camí carener de Coll d’Estenalles a La Cova del Drac i la Mola. Un dia radiant, el bosc molt sec. He deixat el cotxe una mica més avall de La Barata i m’he enfilat fins trobar el camí que porta just a Can Pèlags. Quin conjunt de cases més extraordinari!! No en conec la història però els seus creadors van ser gent amb gust, el lloc és magnífic i el conjunt notabilíssim. La Canal del Pi Tort s’agafa, just al peu de la casa i després d’enlairar-se sinuosa, comença a pujar de valent. És una canal contundent, preciosa, de les que m’agraden, feta de còdols, d’alzines i d’aquest cromatisme de Sant Llorenç que hem interioritzat como a nostre, de roques barrejades amb pi i alzina, de roques que canvien de color amb el sol. La Canal puja fort però és graonada. Massa silenciosa, es troben a faltar més ocells. He pujat pel Pi Tort des de Can Pèlags amb 25 – 27 minuts, abans ho feia corrent. He tardat 35 minuts fins a la Cova del Drac. A la Canal he trobat 15 persones al pujar i cap al baixar. Però a dalt a la carena n'he comptat més de 70 persones. He decidit no pujar a La Mola i quedar-me al Morral del Drac, he imaginat La Mola tan plena que no n’he tingut ganes. Decididament és millor buscar les zones més inòspites del Massís, hi ha racons preciosos i caminar sol sense veus, és molt agradable.
Etiquetes de comentaris: caminades