24 de febrer 2008

Els cortins


Avui amb el Joan hem pujat a Els Cortins. Ha costat deixar el cotxe perquè la Diputació fa obres als aparcaments de Coll d’Estenalles. El camí s’agafa passada la Caseta de peoners, al primer revolt pronunciat, d’aquest que el meu pare en deia “paella”. El camí baixa i voreja Els Cortins, una roca imponent que sempre ha viscut a l’ombra del Montcau, molt més alta i majestuosa. El camí que encercla Els Cortins ofereix una magnífica vista de La Falconera (a la foto), una roca digna de presidir el paisatge que es desplega cap a Mura i cap al Bages. Aquesta part del Massís és ombrívola, el camí alterna el sender entre alzines i els trams de roca que quan es humida fa de mal travessar. Hem pujat després al Montcau, nosaltres ho hem fet per una canal que s’agafa des d’una vauma preciosa que hi ha al peu d’Els Cortins. Després d’una canals preciosa, vertical que de tant en tant dibuixa salonets entre alzines, s’arriba un coll entre Els Cortins i les estribacions del Montcau, es fa un tram molt aeri i s’arriba al peu que porta a centenars de persones cada diumenge al Montcau. Ens hi hem afegit i hem pujat al Montcau, i per primer cop a la vida, al no fer-hi pràcticament vent, hem pogut esmorzar a dalt, amb un tros d’herba que hi ha en la vessant que ens tornaria a portar cap el lloc d’on veníem i que ens deixava veure ara Els Cortins i La Falconera des de dalt. Veiem que hi ha un camí fàcil per pujar a Els Cortins que no hem pogut trobar. Darrera La Falconera es veu la plataforma que permet fer el camí des de La Coma d’en Vila fins a Mura. Una excursió fantàstica en un bosc una mica menys sec i en una zona que desconeixia plenament. Perquè no la coneixia? Doncs perquè el meu pare i el meu avi no hi tenien tirada, per això estic content que hagi vingut el Joan, amb el temps aquestes coses acaben sent importants.