10 de febrer 2008

quatre preguntes sobre la Universitat de Catalunya



Em sembla estimulant pensar sobre el projecte impulsat pels rectors i ben vist pel DIUE d’Universitat de Catalunya. Penso des de fa anys que les universitats necessiten un canvi i voldria aproximar-me al projecte d’Universitat de Catalunya com una oportunitat de canvi.
Estic convençut que els que proposen la Universitat de Catalunya creuen que ajudarà a resoldre alguns dels grans reptes que el sistema universitari té plantejats. Des d’aquesta perspectiva voldria escriure algunes preguntes que em venen al cap.
La primera pregunta: què hi guanya el sistema? L’impuls d’una superestructura i una marca aportarà valors afegits a cadascuna de les universitat orientant-les a l’excel·lència, o el model acabarà socialitzant la mediocritat? Segur que la resposta està en el cantó de l’excel·lència, en tot cas, la pregunta és com contribuirà a aquest objectiu? Fins ara les iniciatives compartides que les universitats catalanes han sigut capaces d’emprendre conjuntament han estat significatives , com CBUC o CESCA, però sembla que la nova UC hauria d’anar molt més enllà, sinó fos així, l’operació no es justificaria. Quines seran les noves iniciatives de valor diferencial que la nova UC pot aportar? El sistema universitari actual es fa de cooperació i de competència i es bo que continuï així. En tot cas, tendir a eliminar la competència seria un gravíssim error. De fet, aquest no és el cas de la Universitat de Califòrnia que tan sovint es pren com a model.
Segona pregunta: governança. És un lloc comú que les universitats europees tenen un problema de governança que fa difícil la presa de decisions àgils i compromeses que trenquin inèrcies corporatives molt arrelades però també poc eficients en resultats. Tenim una universitat que sap definir el canvi però és poc capaç d’implementar-lo en un tempo raonable.
En aquest sentit la nova Universitat de Catalunya és obvi que voldrà millorar la governança de les universitats:
· De quina forma la nova UC no esdevindrà un estament més en una estructura massa estamental? Com transcendirà el risc d’esdevenir una superestructura més?
· Tindrà 8 consells socials o seria millor que tingués un sol consell social que superi les dinàmiques territorials i sigui un gran ajut a la millora contínua?
· Tindrà algun mecanisme que ajudi a les pròpies universitats a millorar els processos de captació de talent?
· Tindrà algun mecanisme que ajudi a una internacionalització més gran de la docència i la recerca universitàries?
· Donat que es manifesta que la nova UC busca un sistema més sinèrgic i complementari (la UC com puzzle de complementarietats ben encaixat), em pregunto qui prendrà les decisions dures de prendre per a que el sistema sigui realment complementari? Qui proposarà les reconversions necessàries o qui proposarà tancar aquella part de l’oferta difícil de justificar des de la qualitat o de l’aportació de valor social? Qui garantirà que els nous estudis que neixen ho faran allà on la combinació de mercat, talent i format acadèmic és realment el de més qualitat, homologable realment a nivell internacional? Un Senat Acadèmic indiscutible, potser?
Tercera pregunta: recerca. Podrà el nou format d’Universitat de Catalunya ajudar a superar el debat sobre mantenir la recerca d’excel·lència dintre la universitat o bé crear centres de recerca independents? Podrà acostar posicions entre els que pensen que l’actual governança de la universitat dificulta molt realitzar-hi projectes de recerca d’excel·lència i aquells que consideren que desproveir la universitat de la millor recerca la condemna a la mediocritat? Més enllà de les dicotomies, l’àmbit per a col·laborar en recerca i innovació és ampli entre les universitats catalanes i els reptes conjunts molt importants.
Quarta pregunta: sobre la marca. Veig molt clar que algunes universitats del sistema poden guanyar amb una denominació paraigües que es digui Universitat de Catalunya. A d’altres, francament, no ho veig tant evident. En relació a la potència de marca, seria interessant que el conjunt de les universitats poguessin millorar en els rànkings de posicionament internacional que més ajustats els semblin a la seva realitat. Si el model és però similar al de la Universitat de Califòrnia, en els rànkings apareixerà cadascuna de les actuals universitats, tal com passa amb la UCLA o la UC San Diego. Cada campus de la U.Califòrnia té, a més, una identitat molt sòlida, només cal mirar el seu merchadising, us serà difícil trobar alguna samarreta que posi Universitat de Califòrnia a seques i trobareu tot el que vulgueu amb el nom de cada Campus. En tot cas, quins seran els atributs de marca de la Universitat de Catalunya? I un cop més, quins seran els valors que afegirà als atributs de les marques actuals? Vull defugir per reiterat el debat tòpic de marca pel que fa al subjecte de la projecció internacional ( Barcelona o Catalunya)i dono per suposat que ningú hi sortirà perdent. Òbviament, serà sensat que les universitats de Barcelona es continuïn recolzant en la gran potència de marca de la ciutat de Barcelona.
Insisteixo en que la idea d’Universitat de Catalunya em sembla suggerent, i estic convençut que aquestes primeres reflexions, només plantejades probablement des del meu desconeixement, tenen respostes contundents. La cooperació en sí mateix em sembla un valor positiu, però si a més de cooperació entre universitats, el naixement de la Universitat de Catalunya és l’escenari d’un canvi profund cap a un sistema universitari més internacional, més excel·lent i més eficient, em sembla que l’aposta té realment un valor estratègic per al país.
Per cert, qui ho liderarà?

3 comentaris:

10 de febrer, 2008 23:21
Anna ha dit...

La situació em recorda a una història que explicava un bon amic blocaire sobre el pallús del poble. Aquest pobre noi era la riota dels seus conciutadans perquè d’entre dues monedes de diferent valor i mida -una de grossa i poc valor i una de petita però més valuosa- triava sempre la més grossa. El dia que li varen fer notar que guanyava menys calés amb aquesta elecció, va respondre: “Prou que ho sé, però el dia que triï la moneda petita s’haurà acabat el joc”.
No sé si les universitats catalanes sabran renunciar o reformular el 100% de les seves aspiracions (d’altra banda, ben legítimes) en pro d’un model d’Universitat Catalana que intueixo no reportarà beneficis tangibles de manera immediata. Penso, modestament, que la visió compartida de futur es la clau de volta per assegurar l’èxit d’aquesta nova marca.

13 de febrer, 2008 13:59
Anònim ha dit...

Aquesta "marca" no buidarà de continguts part dels objectius de la Xarxa Vives?

La xarxa administrativa real, producte de l'organització espanyola, sembla que s'imposa sobre la nacional...

Llàstima

18 de febrer, 2008 12:54
Anònim ha dit...

Qui ho liderarà?

Si California és el model, qui presideix el màxim òrgan la la UC és el Arnold Schwarzenegger... aquí tenim el montilla...