Open Innovation & University València 26 i 27 maig

Queda menys d'un mes per a la realització del Congrés organitzat per la Universitat Politècnica de València amb el suport de LTCproject sobre "Universitat i Innovació Oberta". Els ponents són de primer nivell (Chesbrough, Carlson, Mas Colell, Montes,White) i el tema és clau. Cada cop més empreses de referència (P&G, Siemens, HP) consideren que el model d'innovació oberta els aporta més capacitat competitiva a l'hora de portar noves solucions a la pràctica. Els nous intermediaris associats a la innovació oberta no paren de créixer (UTEK, RPX, Innocentive, Nine Sigma). L'Open Innovation és una tendència que es consolida i el paper que hi pot jugar la universitat no és menor. Segur que Chesbrough aportarà una perspectiva interessant a València sobre el moment de l'OI, ell que va ser qui en va fixar el concepte en el seu llibre del 2003. Tot i així, no hi ha res fàcil i els processos d'innovació oberta no són fàcils de gestionar com demostrava l'article publicat a finals de març a Business Week en referència al caos de Boeing http://www.businessweek.com/innovate/NussbaumOnDesign/archives/2008/03/did_boeing_go_t.html

Esperem molt del Congrés de València, us convido a apuntar-vos-hi, l'aposta de la UPV ha estat seriosa i val la pena el que hi viurem durant aquests dos dies.

Més informació

Finding Innovation Where It Lives

Businessweek tiene una buena sección sobre innovación, artículos normalmente cortos y sugerentes, sparks. Para mí es una fuente habitual de lectura y contraste. Como ejemplo, os recomiendo esta semana un artículo fácil de leer sobre el interés y responsabilidad de los directivos empresariales a la hora de involucrar al conjunto de personas de la empresas (al conjunto) en propuestas e iniciativas de innovación. El artículo no lo firma un desconocido (Jack Welch y Suzy Welch).
"Now, make no mistake. Such iterative, bottom-up, collaborative innovation doesn't happen by accident. Indeed, it can only occur when managers encourage, and the whole organization buys into, a mind-set nearly religious in its zeal. This mind-set's central belief is simple: that innovation is so deeply ingrained in everyone's job—yes, everyone's—that employees arrive each day thinking, "Is there a better way to do everything we do around here? How can we improve on our products and services?" It's a mind-set that makes people excited to share new ideas and to embrace the notion that you only win as an organization when everyone's brain is engaged."

http://www.businessweek.com/magazine/content/08_16/b4080084408701.htm?chan=innovation_innovation+%2B+design_top+stories

Més informació

Buscant l'Hospital de Sang

Avui era un dia idoni per anar al bosc. Just havia acabat de ploure i tenia ganes de sentir aquesta equació de l'aigua com a vida que cada cop se'ns fa més present. El bosc feia aquella fortor d'abres tan agradable i regalimava per tot. Tenia un verd que es reevindicava i un romaní florit, esplendorós. Avui no era el bosc trist d'altres dies, era un bosc feliç.

He decidit agafar el sender dels graons de Mura des de l'Alzina del Sal·lari. En un quart et puja a Coll de Boix per un caminet frondós i amb algún trosset de pujada pronunciada. Allà he decidit tornar a anar a buscar l'Hospital de Sang per tercera vegada agafant un camí que baixa a l'esquerra de Coll de Boix. Un camí de pla i baixada que és una preciositat. Però un cop més quan he arribat a una mena d'alzines amb sis troncs no he sabut trobar el camí. He acabat penjat sobre el sot de Matarrodona veient com s'esvaia la boira però sense trobar aquest amagatall del temps de la Guerra dels Carlins i potser també de la Guerra Civil. La veritat és que m'he entortolligat per trams d'un bosc ben net i he acabat seguint camins marcats pel senglar entre aquests pelats típics de roca de Sant Llorenç que fan tanta il·lusió de passar en dies humits com avui.

Malgrat no trobar l'Hospital de Sang (alguna ànima caritativa me l'haurà d'ensenyar) he disfrutat molt. He trobat una vista sensacional del paller tot l'Any de Nord a Sud i de les roques de La Pola. Sant Llorenç és d'una frondositat molt discreta comparat amb les selves, però les alzines donen una densitat a la llum del bosc especial que contrasta amb aquesta pedra rogenc que surt per arreu. Aquest és el nostre paisatge natural, ho era dels meus avis i del meu pare i m'agradaria que ho fós dels meus fills. Per a mi és la conjució natural d'espai i temps pròpia dels que hem nascut aquí, un espai i un temps que aixopluga de tota tribulació.

He anat al bosc en dissabte i és molt millor, hi ha molta menys gent i per tant el cant dels ocells es multiplica. He sentit tota mena d'ocells, fins i tot aquells que els meu avi Salvador en deia "gatxos" i quan estava en mig d'unes roques que fan de balcó al Sot de Matarrodona un corb ha vingut a donar una llambregada per si la meva situació s'agreujava.

A partir de Sant Jordi m'arriba l'alèrgia anual habitual i avui s'havia d'aprofitar.

Més informació

¿se puede cambiar la universidad?

Hablamos de un cambio para que la universidad sea una pieza clave de la sociedad del conocimiento, de eso hablamos. Buscamos un cambio que sitúe a la universidad como palanca de la economía del conocimiento, como el resorte principal de competitividad y de proyección cultural de una sociedad.
Inventario de respuestas:
1. Sí (desde dentro pero sintiendo la presión de una sociedad más comprometida con la universidad).
2. Sí (con liderazgo, mucho liderazgo, un buen sistema de liderazgo y con ilusión).
3. Sí (con visión, estrategia clara y competencias de innovación).
4. Sí (tejiendo coaliciones internas que superen una cierta tendencia natural al bloqueo corporativo).
5. Sí (con comunicación además de liderazgo).
6. Sí (con una gran competencia directiva, con talento en la dirección gerencial).
7. No (sin riesgo, sin tocar intereses personales o de grupo, a veces muy arraigados)
8. No (sin gestionar una ardua resistencia al cambio que desgasta y se eriza fácilmente).
9. No (perdiéndonos en la burocracia administrativista ante cualquier iniciativa nueva).
10. No (con un tempo de toma de decisiones propio de principios del siglo XX).
11. No (sin capacidad de enfrentarse a la demagogia estamental o a la aversión a cualquier cosa que respire presencia de la empresa).
12. No (instalados en el victimismo, sin voluntad emprenedora, pensando que todo depende de las leyes, reglamentos que hacen los otros o solamente del presupuesto que llega de las administraciones públicas).

Més informació

Innovation to the core

Se ha editado reciente (Harvard Business Review, marzo 2008) el libro de Peter Skarzynski (CEO d'Strategos) y de Rowan Gibson Innovation to the core con un prólogo de Gary Hamel. Os recomiendo extraordinariemte su lectura. Es un verdadero "guideline" de como desarrollar proyectos de innovación en las organizaciones. Podeis encontrar información detallada en http://www.innovationtothecore.com/ además del índice y unas páginas para abrir boca. Una parte muy importante del libro bebe de la experiencia de Strategos, pero a ello, hay que añadirle un esfurzo interesante por construir la arquitectura de innovación en la empresa (término que nos recuerda la arquitectura estratégica de Hamel en Compteting for the future). Sin duda, un libro de referencia para los que esten interesados en las nuevas fronteras de la innovación.

Més informació