26 de juliol 2008

Els directius d'empresa i la resilència


La crisi posarà de moda el terme Resilència. Vaig llegir un llibre amb aquest títol d'un peruà Ben Schneider que gairebé fa un tractat de management però que en parla poc. Veig que Jordi Nadal també ha editat un llibre en la seva nova Plataforma Editorial que encara només he fullejat però sembla més orientat a un enfoc pisco - sociològic. Suposo que d'aquí a quatre dies tothom parlarà de resilència, entesa com la capacitat per afrontar l'adversitat.

I tanmateix en temps de crisi cal resilència, aguantar i mirar les dificultats amb el repte de la solidesa i buscar entre els mals averanys les oportunitats.

Només una constatació: molts dels directius actuals de les empreses catalanes (els que ronden els 40 anys) no havien viscut mai des de la funció directiva una crisi. Aquí ja gairabé ningú recorda aquell cicle plagat de crisis entre 1973 i 1993, després el creixement ha estat gairebé sostingut i sense voler dir que gestionar empreses ha estat pedalar en baixada és evident que ara toca pedalar en pujada i a alguns els tremolaran les cames perquè no hi estan acostumats. En alguns sectors, encara menys acostumats, com en el de la construcció.

Caldrà per tant aprendre a ser més resilents, a enfortir-nos davant la crisi d'una forma també individual, aprendre de l'adversitat o aprendre a créixer en l'adversitat. Fàcil de dir, difícil de fer.


Gràcies Quino per la imatge (per aquesta i per tantes altres).

4 comentaris:

26 de juliol, 2008 15:17
Anna ha dit...

Tot té un vessant positiu: potser tanta adversitat fomentarà actituds com la innovació o la optimització de recursos, que faran que desviem la vista del propi melic i la tornem a posar en l'horitzó.

Podem aprendre tant o més d'una crisi que d'una lliçó magistral en una aula, perquè com deia la meva àvia (una gallega de socarrel) "el hambre te hace más listo".

26 de juliol, 2008 18:16
xmarcet ha dit...

Anna, tens tota la raó, aprendre lliçons de la crisi més que queixar-se tot el dia.....

28 de juliol, 2008 20:14
Eulàlia ha dit...

Hi ha un altre sector que tampoc està acostumat a navegar en temps de crisi, i és el sanitari.
Sembla que pels gestor-polítics sanitaris tot els hi ve de cara, sempre es queixen de que tenen pocs recursos i quan en falten sempre miren a Economia, com si la cosa no anés amb ells.

Gestionar és tenir present que els recursos són escassos, que hi ha un cost d'oportunitat de la presa de decisions,que si s'inverteix en un lloc, es deixa d'invertir en un altre i que per tant quan hi ha crisi, es quan realment es veu qui gestiona i en sap i qui no. El més important és tenir present que cal donar comptes del que s'està fent, que cal vetllar per l'eficiència. Gestionar quan les vaques són grasses no és gestionar: és fer dèficits, és fer pressupostos que després sempre els tancaments són desviats i amb increments doncs ningu pregunta el perquè de les despeses....... Quan hi ha empreses en pèrdues o quan cal estrényer el cinturó es quan realment es veu qui té ofici de directiu i qui està allà ocupant un càrrec. Els directius que tenen ofici són els que innoven, els que són tranparents, els que expliquen els problemes a l'organització i els saben afrontar, són els que saben prendre decisions per dures que siguin, son el motor de canvis. Bé, ara veurem si la sanitat i d'altres sectors tenen gestors-polítics o directius amb ofici.

18 d’agost, 2008 00:04
Joan Gil Oliveras ha dit...

Amb tots els respecte quina barra tens. Ho sigui, acceptem la crisis econòmica. Clar, si estem a l'atur, acceptem-ho, no hi ha cap altre sistema econòmic millor que el neoliberal.

Home si us plau. A sobre que nosaltres no ens beneficiem d'aquest estatusquo l'hem d'acceptar?