21 de desembre 2008

Morral del Llop







He completat la caminada anterior amb un itinerari en el perímetre Font de l'hort, Font freda, Coll de Garganta i Morral del Llop. Una excursió curta que he començat aparcant al costat del xiprer que hi ha una mica més amunt de l'Alzina del Sal·lari, sota d'El Castellar. He pujat per la Font de l'hort dins la Carena de la Castnyera i allà he decidit baixar fins la Font freda per recordar bé aquests camins. He tingut premi, he recuperat la vista de la sortida anterior però amb boira i horitzó de Pirineus nevats. És aquesta mena de vistes que et fan sentir petit i fàcilment desperten l'esperit. A la Font freda he trobat glaç per primer cop aquest any. De fet, un ratolí que havia caigut en una de les cisternes obertes de la font semblava igualment congelat. És una de les fonts exhuberants de Sant Llorenç (com la de la Portella), és ombrívola i tanmateix freda.
He pujat altra cop fins a Coll de Garganta i d'allà he trobat fàcilment el camí cap el Morral del Llop. Un camí de pla i baixada que fa de bon passejar. Des del Morral la vista és altra cop espectacular. La serralada de Montserrat sembla descansar sobre una densa boira vacarissana. Davant queda Castellsapera però sense l'horitzontalitat de quan es mira des de la Barata o des de La Mola, de perfil gairebé arraglarat amb el Queixal de Porc que el vigila. A l'esquerra endarrera, el Montcau, silent i sòlid amb la seva petita majestuositat. AL davant Coll Prunera i el Morral dels bens (o d'en Bens).
El Morral del Llop és una plataforma en forma de tren que serigeix entre el Castellar i Coll de Boix, potser sí que en altres temps s'hi podia veure llops que empaitaven els ramats, avui només queda el nom. Gairebé no he trobat ningú en tot el camí. M'ha costat molt trobar el camí que em portés altra cop cap al cotxe. Al final he descobert que es tracta de seguir un tram del camí que des del Morral es precipita a la dreta cap a l'Alzina del Sal·lari però vorejant per sota el Morral fins a trobar l'altra vessant i buscar la perpendicular de Coll de Garganta. Sota el Morral es poden apreciar unes formes gairebé antropomòrfiques de les roques, interessantíssimes. Aquests són els boscos del pare, els estimava molt, els que més va visitar quan encara anava al bosc amb el gos de casa i passar-hi em fa enyorar-lo.
Torno cap a casa i quedo esparverat de la quantitat de cotxes que hi ha aparcats a l'Alzina del Sal·lari, potser haurem de fer com als USA i posar peatge per entrar als parcs naturals. No ho sé.

4 comentaris:

21 de desembre, 2008 20:10
eulàlia ha dit...

Aquest matí he anat a caminar pel Moianès, fins al Pla de Llop, des d'on es veu el Pirineu.

Tot nevat podies divissar el Port del Compte, el Penyes Altes, el Puigmal.

De baixada m'he aturat a la Bassa de Coromines des d'on es veia Montserrat, el Montcau i la Mola. La silueta era ben marcada i es divissava també la boira que de ben segur engrisava Manresa i les valls.

Ja de tornada cap a Moià, he divisat el Montseny una mica nevat.

Des del Moianès t'en adones que som un pais petit, on es pot veure el campanar vei.

21 de desembre, 2008 20:31
xmarcet ha dit...

Gràcies Eulàlia pels teus comentaris, venen ganes de conèixer el Moianès!

28 de desembre, 2008 12:39
Eulàlia ha dit...

Una proposta compatible per a la propera caminada pel Parc de Sant Llorenç: Una aturada a Mura on "innovadors-emprenedors" s'han entestat en tornar a fer vi de qualitat a Mura i reempendre varietats del Bages oblidades com el sumoll.

Un enòleg del Penedès, un barceloni estiuejant a Mura i un Muratà guarda forestal. Són els "Viticultors de Mura, SCL" sota el nom de "Muradine".

El primer vi que pots provar és el "Catot". Potser aquest és l'inici d'un nou viatge per un poble que potser ja no es tant de mala mort com diu la dita: Mura, Talamanca i Rocafort....... 3 pobles de mala mort.

Bones Festes

28 de desembre, 2008 17:31
xmarcet ha dit...

Gràcies Eulàlia, a veure si la pluja ens deixa sortir a caminar una mica i em passo per Mura, que tinguis Bones festes