08 de març 2009

Des de La Falconera


Avui el bosc estava perfecte, amorosit per les pluges, amb una llum intensa, a punt d'esclatar la primavera, es notava un bosc a punt per a la plenitud primaveral. He deixat el cotxe al peu de La Sabatera per sota Coll d'Estenalles. He fet un tram del camí de La Mata a Mura. Buscava un camí balconer per a poder gaudir d'una imatge imponent dels Pirineus nevats. La claredat del dia perfilava el Bages com un perimetre perfecte, un hinterland necessari per arribar al Pirineu. M'ha enfilat primer a La Sabatera per a poder veure la preciositat de La Falconera amb el fons de neu. Després he agafat el camí que porta al Turó de la Mata però he girat a l'esquerrena i he anat pujant fins arribar al peu de la Bassa que hi ha sobre la Casa de la Mata. Un camí preciós, de rouredes i alzines, de trams de roca que permeten els clars justos per no deixar mai de veure el Pirineu al front i la carena de Rocaprenys a l'esquerra. Un camí que puja sinuós i es perfuma de farigola i romaní, un plaer pels sentits. Una vegada més el joc de colors de verd i torrats que deixa la llum entre els arbres fa d'aquests camins uns traçats màgics que són signes d'identitat per a nosaltres. M'ha sorprès que el camí estigués intacte, respectat per senglars i a resguard de les ventades.


És precoupant la saturació del Parc de Sant Llorenç els diumenges, avui els cotxes gairebé ho col·lapsaven tot. Potser algun dia caldrà pensar en mesures per a garantir la sostenibilitat d'aquest meravellós pulmó natural.


La imatge de La Falconera està agafada de http://santllorencdelmunt.com/taula_indrets.php

1 comentari:

13 de març, 2009 02:08
Jorge Esteve ha dit...

no paris de caminar! caminante no hay camino...