09 de juny 2009

innovación abierta, intervención en la presentación del libro de H. Chesbrough


Os transcribo del original en catalán mi intervención de este tarde en la presentación del libro Innovación Abierta de H. Chesbrough editado por Plataforma Editorial, presentación que ha tenido lugar en la Casa llotja de la Cámara de Comercio de Barcelona con una gran afluencia de público y muchos amigos.

Amics I amigues

Per a mi ha estat un honor que el Professor Henry Chesbrough hagi acceptat la possibilitat d’escriure el pròleg a l’edició castellana del Open Innovation. Aquest llibre ha esdevingut un clàssic recent dels llibres d’innovació que no només ha encaixat bé el temps sinó que manté un extraordinari interès com els que no l’hagin llegit ja en versió anglesa podran constatar.

Voldria en aquesta intervenció introduir 5 proposicions sobre Innovació Oberta inspirats en el llibre que avui presentem i fer tres agraïments.

Primera proposició. Innovar en Innovació.

El llibre és un exercici d’innovar en innovació. La presentació sobre el cas de Xerox és un relat extraordinari del canvi en el món de la innovació. Xerox va tenir l’enorme visió d’impulsar el famós XPARC on van néixer moltes de les revolucions de les noves tecnologies però va aprofitar només aquelles que s’adequaven al seu model de negoci. Al final el que Xerox va refusar i que havia nascut en el seu XPARC tenia més valor que la pròpia Xerox. D’aquest relat Chesbrough n’extreu les lliçons que fonamenten el canvi de model en innovació de tancada a oberta, o com ell diu, de la innovació que no es pot fer només en la lògica dels escacs sinó que necessàriament ha d’incorporar una part de la lògica del pòquer.

Segona proposició. Ningú té l’exclusiva del coneixement.

La revolució d’Internet i dels cercadors associats a la xarxa fa molt difícil mantenir les coses en secret i tenir l’exclusivitat del coneixement. Segurament la millor forma de protegir el coneixement és portar-lo ràpidament al mercat. El coneixement es mou i s’activa i s’accelera des del talent i no totes les persones de talent estan en un sola organització. Al final, en innovació, té més valor disposar de coneixement i saber-lo convertir en models de negoci que no pas acumular les millors idees o les millors tecnologies.

Tercera proposició. El valor relatiu de la denominació d’origen de les idees.

Les idees en innovació tenen valor quan s’apliquen. El valor no li ve per denominació d’origen. Al Sr. Amancio Ortega propietari d’Inditex ningú li recorda que ha construït el seu imperi tèxtil sense procedir de Sabadell o Terrassa ni sense haver estudiar al MIT. Hem d’estar oberts perquè les oportunitats de coneixement i de negoci tenen una geografia cada cop més sorprenent. La innovació Oberta ens estimula a tenir cadascú com a professional i com empresa un radar per detectar i saber aplicar aquelles oportunitats que ens poden resultar interessants. És igual que vinguin d’una pime, d’un professional o d’una universitat, Quans més oberts a les idees més qualitat de criteri necessitem. Cal detectar les millor idees dintre i fora les corporacions i sobre tot cal tenir capacitat gestora per seleccionar-les i per aplicar-les. Cada cop més la innovació es basa tres pilars: en recerca i creativitat, en descoberta i en una gran disciplina organitzativa. Una cosa és fer projectes d’innovació i una altra ser una organització innovadora. Ser una organització innovadora, estar instal·lats permanentment en el canvi i en l’obertura exigeix una disciplina enorme.

Quarta proposició. El risc de la innovació.

El llibre de Chesbrough comença amb una frase contundent: la majoria d’innovacions fracassen. Les companyies que no innoven desapareixen.
En l’ADN de l’empresa i dels emprenedors hi ha el gen del risc. De vegades sembla que des de les polítiques públiques es vulgui endolcir l’exercici de liderar una empresa o de ser emprenedor. És un gran error que només porta a empreses pusil·lànimes incapaces de créixer. El que cal no és endolcir el fet emprenedor i d’empresa, el que cal és reconèixer als que s’esforcen i especialment, fruit del risc, als que fracassen i aprenen dels seus errors. La innovació oberta no té més ni menys risc que la tancada, però les empreses que renuncien a saber que està passant al seu entorn increment el seu risc de perdre la competitivitat exponencialment.

Cinquena proposició. Pensar en gran

El llibre del professor Chesbrough és una invitació a pensar en gran. A deixar inèrcies que ens tenallen i atrevir-nos a pensar en gran i aplicar-nos en projectes significatius. Som un país en el que neixen pocs projectes de dimensió. No és culpa de cap govern, és una responsabilitat individualment de tots els que se senten empresaris i emprenedors fer créixer les empreses i els projectes. La lògica de la innovació oberta ens porta a pensar en gran, ens aboca a col·laborar per créixer, ens estimula a sortir de les àrees de confort i seguretat dels petits projectes. Tots aquells que sentin aquesta responsabilitat i aquest estímul trobaran en el llibre del Professor Chesbrough una invitació a pensar en gran, a superar els límits empresarials que nosaltres mateixos ens posem cada dia.
Estem en un moment de dificultats, la crisi no és una broma. Però és un moment en el que la innovació és una opció, de vegades l’única opció raonable i la innovació oberta és molt sovint una opció molt recomanable en aquestes circumstàncies en els que hem de tenir un ull mirant en dintre per sobreviure i un ull al món per continuar tenint projectes significatius que valguin la pena per les empreses i pel país.



Agraïments


KIM i Cambra. És una organització en la lògica de l’Open Innovation. És un projecte trencador i un projecte plenament equiparable a molts d’altres de referència que tenim al cap. És una palanca d’innovació important i és un encert i una satisfacció la seva aliança amb el Professor Chesbrough. Vull agrair personalment a Xavier Ricart, a l’Antoni Paz i Joan Parra la seva acollida a la idea de fer possible que el llibre de H. Chesbrough estés també en castellà i ajudés a difondre l’Open Innovation a Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica. Per descomptat que el suport i l’ajut de la Cambra de Comerç de Barcelona han estat decisius per a que ellibre surti al carrer. Gràcies per aquesta aposta i per la vostra generositat.


Jordi Nadal i Plataforma Editorial.

Vull agrair molt especialment a Jordi Nadal que hagi volgut començar la seva col·lecció Plataforma Empresa amb l’obra de Chesbrough (Jordi no te’n penediràs). El Jordi és un emprenedor, és una persona compromesa fins a l’emoció amb aquest projecte de fer de Plataforma una gran editorial i hi entén molt. M’has fet emocionar moltes vegades Jordi amb el teu esforç i saps com admiro el teu talent i el teu compromís.


Finalment vull agrair al Professor Chesbrough el seu entusiasme per a veure l’edició castellana de la seva obra.


Thank you very much Henry for your willingness to share with us the challenges of Open Innovation. Both in this book and in others more recent, you have opened new dimensions of knowledge.
We are aware of your full agenda and really appreciate your often coming here. It helps us move towards new frontiers in innovation. You can be sure of that.
But above all, we want to thank you for your nearness, your true interest in people and their projects, your attentive listening and constant teaching.
You will find more and more projects in Barcelona, together with a growing group of friends.
Thank you very much, Henry.

El darrer agraïment és per a tots vostès, gràcies per haver volgut acompanyar-nos aquí. Son vostès molt amables.

Moltes gràcies.


(El dibujo es de Leonardo)

1 comentari:

15 de juny, 2009 00:33
Anònim ha dit...

Jo conec una persona que és un innovador, i a més emprenedor, o sigui que ha engegat un negoci propi superant tots aquests problemes administratius i de gestió que a molts, a mi la primera, ens dissuadeixen de ser emprenedors.
Als seus 50 anys continua estant al dia especialment en la ciència física, de manera que és la meva font d'informació sobre els descobriments recents, molt més sintètic que una recerca a internet.
Quan feia el doctorat va desenvolupar, més a casa que a la facultat, un microcalorímetre que ha estat la "base" de la seva empresa: ni el va intentar patentar, el va vendre directament a una multinacional, i amb els diners que en va treure va muntar el seu negoci que encara li funciona.
Té un camió frigorífic, compra fruita de qualitat a determinats pagesos y la ven a restaurants i botigues especialitzades. Innovació a la catalana.
I la física? Molt bé, continua estudiant, però per afició, té temps i diners.
Dit d'una altra manera, el maximitzar els beneficis individuals: diners, temps lliure, realització personal, estil de vida… pot no tenir res a veure amb l'aprofitament social de les persones.
La societat hauria d'incentivar, i no només econòmicament, les persones vàlides, per evitar que això passi.