11 d’octubre 2009

A Coll d'Eres pel Sot de la Bota


Torno a aquest racó de muntanya solitari i preciós. Deixo el cotxe sobre Els Cocons i m’endinso pels plecs de la muntanya pels camins de sobre El Sot de la Bota. Deixo al davant, la carena dels Ginebrers que formen el Turó de Coll Prunera, el Morral d’en Bens fins al Pla dels Ginebrons. Pujo pel revolt de la Guineu i arribo fins al camí principal de Coll d’Eres a La Mola en la Carena del Pagès. Recordo el trajecte com un museu vivent d’arbredes espectacular. A destacar: roures impressionants que culminen en el Roure del Palau molt a prop de Coll d’Eres, alzinars de gran densitat, en estat pur, amb moltes alzines que creixen en feixos de troncs de quatre o cinc, avets al Sot de la Bota. En un moment que m’he aturat, hi havia dos silencis: el que ressaltaven els ocells de fons i el que ressaltaven esporàdicament les fulles en caure. Arriba la tardor, malgrat el calor.
Sempre havia anat a Coll d’Eres pel camí que hi arriba des de La Casilla de Peoners de sota La Mata. És un camí que no m’agrada i que normalment he fet pujant i baixant del Montcau. Aquesta nova ruta a Coll d’Eres és espectacular i molt tranquil·la.


(La vista està feta des de La carena del Roure del Palau)

4 comentaris:

14 d’octubre, 2009 15:14
rlfox ha dit...

Encantador/es paseo /s.
Los míos, tan solo, cruzan las diagonales que forman los rombos del pavimento gris.
De vez en cuando, toco un árbol que habita entre el humo y la mugre, le miro y hasta parece sonreír, en verde, claro.
Sobria y preciosa descripción.
Salu2

14 d’octubre, 2009 19:56
xmarcet ha dit...

Muchas gracias por tus comentarios, Xavier

15 d’octubre, 2009 16:17
Joan ha dit...

Gràcies per aquestes ressenyes! Després de decobrir el teu blog per casualitat, m'ha resultat simpàtic de veure que com jo, som molts els que ens agrada perdre'ns pels racons més feréstecs i solitaris de Sant Llorenç i l'Obac.
Prenc nota d'algun dels itineraris que proposes!

14 d’agost, 2010 21:32
Ricard ha dit...

Acabo d'arribar al teu bloc a l'escriure la ressenya d'una sortida que vaig fer pel parc el passat dimarts. En aquella vaig fer el camí que expliques de baixada i em va encantar. Estic decidit a seguir perdent-me pels camins que ofereix el parc