20 de febrer 2010

La ruta de les tres balmes







Ara la muntanya és un escenari per trobar-se amb altres o amb un mateix. Però hi havia un temps en que la muntanya era feina, era refugi, era camí, era testimoni d’una vida dura, als nostres ulls una vida precària. Tanmateix, hi havia una muntanya que no era de cap de setmana, sinó de tot l’any. Hi havia una muntanya de masies i també de balmes construïdes. Les balmes són aquests entrants de la roca que una paret de pedres apilades converteixen en espais d’habitatge esporàdic o de refugi de bestiar.
Avui he fet una volta magnífica. He tornat a l’Hospital de Sang per consolidar el camí. Després he anat a la Balma de l’Espluga i he tornat per La Font de la Pola, tres hores. És una ruta de tres balmes naturals rematades per la construcció de l’home, és una ruta altament recomanable que em van indicar els amics que la setmana passada em van mostrar el camí de l`Hospital de Sang.
He trobat un bosc xop, a trams ben gebrat i en alguns racons obacs amb traces de glaç. He arribat en 40 minuts des de l’Alzina del Sal·lari a L’Hospital de Sang. Avui no hi havia ningú i he pogut explorar aquest magnífic espai. He continuat pel camí posterior a L’Hospital de Sang i he comprovat que s’allargava en direcció a Matarrodona. He reculat i he buscat el camí ample que va cap a L’Espluga. He pujat al pujol de l’Espluga i he gaudit d’aquest gran balcó des d’on es contempla com la muntanya es lliura al Bages. Magnífiques vistes sobre Montserrat i Coll de Tanca amb les neus pirinenques al fons. La balma de L’Espluga és notable, un espai per estar-s’hi. La tornada cap a Coll Tanca i el camí de la Font de la Pola ofereix una perspectiva diferent d’El Paller Tot l’Any. He buscat amb la mirada la Masia de L’Espluga però no l’he sabut trobar. A La Pola, el sobreeixidor de la font rajava a pressió. Camins preciosos i molt poca gent.
És una ruta de tres balmes i paisatges d’alzina, una volta inoblidable. No és l’única ruta de balmes possibles, a la muntanya n’hi ha d’altres de conegudíssimes com Ses Corts o els Òbits, però aquest triangle Hospital de Sang- L’Espluga - La Pola ho té tot, natura, història, paisatge i la màgia de les balmes.

Avui a la muntanya hi havia una música insòlita, la música de l’aigua.
(A dalt a l'esquerra La Pola, a la dreta l'Espluga i abaix L'Hospital de Sang)

2 comentaris:

21 de febrer, 2010 20:00
rlfox ha dit...

Me quedo en su caminar con:
“Ahora la montaña es un escenario para encontrarse con otros o con uno mismo. Pero había un tiempo en que la montaña era trabajo, era refugio, era camino, era testigo de una vida dura,…”
“…Hoy en la montaña había una música insólita, la música del agua.”
Salu2

Petición: Las imágenes son mucho, pero y si pudiera traernos ese sonido, yo siempre ando con mi mp3 grabando…
:)

21 de febrer, 2010 20:04
xmarcet ha dit...

te prometo intentarlo!!!