14 de febrer 2010

L'Hospital de Sang gelat




Avui l’espectacle era el gel. Les parets de la carretera de la Mata a l’alçada de la Font de L’Olla eren una cortina de glaç, mai ho havia vist a Sant Llorenç. He aparcat a l’Alzina del Sal·lari: 4 graus sota zero. Només enfilar-me cap el camí dels Graons de Mura puc observar com les roques de sota el Morral del Llop són tota una pel·lícula de glaç. El camí era ple de petitíssimes boles gelades, com si fos polsim glaçat, talment com si fossin grans d’arròs llençats després d’un casament. A mesura que guanyo alçada el camí comença a cruixir de fred a cada passa. He passat per Coll de Boix i he esmorzat a un racó de sol a costat de la casa de La Coma d’en Vila. He reculat per tornar a mirar la meravellosa Alzina al Vent i he agafat el camí ampla que baixa cap a Matarrodona, el camí de la polèmica. He pujat al Turó del Pujol, he gaudit d’un vistes esplèndides sobre Montserrat i sobre la Carena que cau cap a Mura, i allà dalt he vist que un parell d’homes deixaven menjar. M’han explicat que hi ha una guineu que s’acosta i menja de la gent. En tot cas, la guineu (que ha tret el cap però ha fugit depressa) s’ha quedat sense pa perquè els corbs han estat més ràpids. Després una colla d’excursionistes terrassencs s’ha apiadat de mi i m’han indicat el camí de L’Hospital de Sang i de la cova que el precedeix. Per fi. M’ha impressionat molt aquest tenda de campanya natural de roca que permet aquest forma de triangle perfecte de L' Hospital de Sang. El camí és perdedor i manté la discreció que requereixen els amagatalls. A més hi ha aigua a la cova del costat i també a la Font del Racó Gran (que avui rajava amb alegria desbordant). L’Hospital de Sang no m’ha defraudat, ans el contrari m’ha impressionat molt. És excitant imaginar la duresa dels enfrontaments de les guerres carlines que acabaven en escenaris tan recòndits com aquest. Em quedo amb ganes de saber més d’aquest espai, entre màgic i històric. Poder-lo conèixer i poder-lo veure amb unes estalactites notables m’ha fet passar tot el fred. Després he tornat per un camí que porta directament cap a Turó de Tres Creus.
Dono les gràcies a tots els que us havíeu ofert a ensenyar-me el camí de l’Hospital de Sang, us estic sincerament agraït.
(la imatge és de l’Hospital de Sang, a la dreta si us hi fixeu veureu les estalactites, a sobre trams glaçats a sobre l'Alzina del Sal·lari).

3 comentaris:

14 de febrer, 2010 21:52
jav ha dit...

Xavier,
Discrepo de el teu comentari de que "uns excursionistes de Terrassa s´han apiadat de tu " al desconèixer el camí del Hospital de Sang, el cert es que sempre es un plaer compartir i ensenyar els magnífics racons que tenim la sort de tenir tant aprop de la nostre ciutat.
Agraïts per la teva menció en la teva ressenya d´avui i esperem tornar a trobar-nos qualsevol dia per aquestos fantàstics entorns.

14 de febrer, 2010 21:55
xmarcet ha dit...

us estic molt agraït per haver conegut aquest racó magnífic, hi tornaré ben aviat, gràcies

21 de febrer, 2010 19:32
rlfox ha dit...

Fantástica caminata.
Pd: Los veo.
Salu2