18 maig 2010

El reto de la humildad directiva


Hay quién, el éxito y el poder, nubla. Hay a quién no. La humildad facilita la función directiva, la refuerza. La falsa humildad la disminuye. La falta de humildad deteriora las relaciones. No se trata de confundir humildad con compadreo ni de trasponer jerarquías basadas en la naturalidad. Se trata de actuar con sentido de alteridad, contener el ego en cuadrantes discretos y no sacar las personalidades de su contexto.


Formas en que se manifiesta la humildad directiva:


1. Un respeto natural, nada impostado para con todos (incluso con los proveedores).


2. Capacidad de escucha. Ser capaz de no hablar permanentemente de uno mismo.


3. Comunicar desde el ejemplo más que desde las palabras.


4. Poner barreras a la soberbia del conocimiento, poner palancas al aprendizaje.


5. Presentar suficiente seguridad como para aceptar el fracaso propio.


6. Liderazgo suave: potente por servicial.

7. Capacidad para contener la arrogancia corporativa.

8. Combatir la arbitrariedad como estilo directivo.

9. El uso eficiente, no excluyente, de la autoridad.

10. Puntualidad.


(la imagen es muy conocida: Ambrogio Lorenzetti)

5 comentaris:

19 maig, 2010 15:25
Rosa Sorribas ha dit...

Genial, com sempre!
A més, en aquest cas també es pot aplicar a la direcció de la familia, a l'educació i criança dels fills i filles...
Moltes gràcies, Rosa

19 maig, 2010 20:27
xmarcet ha dit...

Gràcies Rosa per passar pel blog, la vida i ell management tenen molt en comú!

19 maig, 2010 20:27
xmarcet ha dit...

Gràcies Rosa per passar pel blog, la vida i ell management tenen molt en comú!

21 maig, 2010 13:43
David gràcia ha dit...

Xavier, intetarem aplicar-ho al màxim en aquesta nova etapa. Jo si em permets afegiria:
11 Enfocar-se cap a baix enlloc de cap a dalt
12 Definir el perímetre d'actuació de tothom
13 Demanar consell als col·laboradors per resoldre problemes o reptes
14 Obsessió pel creixement dels col·laboradors
15 ... uf sembla la carta als reis

21 maig, 2010 15:18
xmarcet ha dit...

No, David, no és la carta als reis, són aportacions molt interessants, gràcies per compartir el blog, Xavier