18 de maig 2010

La balma de Puig Andreu


Puig Andreu és un cim situat entre Puigbó i el Collet Roig, és un camí natural per arribar al Puig de la Balma i d’allà travessar la riera dels Codolosos i arribar a Mura per la Creu de la Vila. El Puig Andreu vist des dels boscos de la Creu de la Vila és d’una esveltesa extraordinària com un coll voltat d’arbres que li fan d’esmaragdes. Vist baixant des del Turó dels Duchs presenta les típiques balmes de tots els rocams importants d’aquest zona de la muntanya, com mossegades profundes que conformen aixoplucs i mitges coves. Montserrat és sempre al fons, defineix l’escenari on actua el Puig Andreu. Un cop a dalt no es pot deixar de buscar la Balma obrada que hi ha. És antiga i té una certa estructura defensiva amb canalers per espingardes. És fàcil d’imaginar històries de bandolerisme i altres testimonis de la violència que implicava la vida a muntanya. Són o semblen construccions per a emboscats, gent que fuig.


Torno a casa agraït al Narcís Serrat que em va insistir en conèixer la balma. El Narcís ha estat un gran de l’alpinisme català i coneix la muntanya pam a pam. Parlem d’aquestes piles de pedretes que la gent deixem com a fites per recordar els propis camins. I em diu que hi és en contra, que no tots podem deixar senyals a la muntanya. Hi estic d’acord. La geografia de muntanya és per al GPS interior, es fa amb una artesania emocional. Ens hem d’equivocar anant per la muntanya, és la manera com aprenem a llegir els seus plecs i combinar torrents amb serralades.


Surto del Puig Andreu i torno cap a la Coma d’en Vila per un camí que s’agafa en direcció al Mal pas. Terreny extraordinari, solitari, amb menys gent, més orientat al Bages.


(la imatge de la balma de Puig Andreu pertany a http://www.santllorencdelmunt.com/ )