No creo en las empresas sin alma


El día que da igual una venta que va a pasar desapercibida, el día que no se siente el compromiso de rematar positivamente la satisfacción del cliente, el día que una queja cae en saco roto, el día que la gente deja de pensar también en la empresa, ese día anónimo, sin calendario fijo, la empresa ha empezado su declive. Falla algo. El alma que une imperceptiblemente a los profesionales a un proyecto colectivo empieza a destejer su halo. Los equipos se convierten en grupos, las personas en recursos humanos, los objetivos en estadística. No creo en el futuro de las empresas sin alma, no creo en las empresas dónde no hay quién vela por tejer un cierto sentido de transcendencia, un algo que hace creer que juntos se camina más y más lejos que dispersos.


(el detalle es de Daniele da Volterra)

Comentarios

Rafa FR ha dicho que…
Saps una cosa Xavier? Sembla que hagis descri l'esencia de l'empresa on treballo. Et felicito per la intensitat del escrit, curt però directe, exactament al cor.
Encara que ens volguem enganyar, és una pena que en aquest país hi hagin moltes empreses que cauen en el desànim degut a la incapacitat dels seus dirigents.
Salutacions
Rafa FR
xmarcet ha dicho que…
Moltes gràcies Rafa per seguir el blog, tens raó, l'ànima hi és perquè li posa algú, deia Drucker que el ciment que uneix les empreses no és el poder, és la comunicació, són maneres diferents d'acostar-nos al mateix, com ens sentim còmodes i compromesos en les empreses perquè hi ha alguna cosa que ens hi vincula profundament, o en absència d'això, entendre perquè passa tot el contrari i la gent s'allunya del compromís. Gràcies. Xavier
Anna ha dicho que…
Tant de bo amb no creure n'hi hagués prou perquè no existissin. Una veritable llàstima, institucions i empreses que són vaixells fantasmes sense rumb amb una tripulació sense esma. El pitjor, al meu parer, és que moltes ni se'n adonen perquè han perdut la capacitat de mirar i escoltar més enllà del cofoïsme miope.
Lanieto ha dicho que…
Hola Xavier,

M'ha agradat molt el teu post.
Sovint hi arribo gràcies a l'Anna Cabañas (@Amblletradepal)

Jo tampoc no hi crec en les empreses sense ànima.

M'agradaria enllaçar-te un video que, probablement, hagis vist. És de Campofrio i bé... mira quina història ens expliquen... http://www.youtube.com/watch?v=yzrN8TO7H1k

Per fer això l'ànima és imprescindible.

Montse.
xmarcet ha dicho que…
Moltes gràcies Montse per seguir el blog, a mi també m'agrada molt el blog de l'Anna, Xavier
arati ha dicho que…
La pots acreditar com a ambaixadora a l'Anna....

Molt bona reflexió, felicitats!
arati ha dicho que…
Pots nomenar a l'Anna ambaixadora oficial: ho fa molt bé ;-)

Molt bo el post, felicitats.
Ignasi Papell ha dicho que…
Ànima, entusiasme, somriures i satisfacció personal, complicitats.

Afortunadament el lloc on treballo n'és ple, espero contribuir a que n'hi segueixi havent, però si algun dia ja no n'hi ha, n'hauré de marxar, no sé treballar d'una altra manera.