17 d’octubre 2010

La Canal de Tanca


La canal de Tanca presenta una verticalitat sense treva. Es tracta d’una d’aquestes canals que donen caràcter a la muntanya. És una combinació coneguda, alzinar, alguns pins i roures, poca llum filtrada entre les branques, roques grans estructurants i una terra fosca en uns trams que iniciats per l’aigua evolucionen cap a traçats atàvics que són com les venes verdes de la muntanya. La canal de Tanca descriu un desnivell de més de cinc – cents metres entre el peu de la Màquina de tren de Roca Mur i un camí de connexió a la Carena del Pagès.


Després de tornar a fer La Morella en un dia per observar el paisatge meravellós que permet, hem anat per la Canal de la Revella al peu de la Màquina de Tren de Roca Mur, una successió de roques que transmeten moviment. La vista des de Coll Gavatx de Roca Mur és espectacular, una màquina de tren a punt de fumar.

El massís de Sant Llorenç del Munt és d’una orografia i toponímia ben particulars. Acompanyat del Ramon B. hem fet un bon repàs de noms impossibles de racons ben particulars, com uns mots encreuats de la muntanya. El diumenge prometia esdevenir un congrés mundial de boletaires i ha complert les expectatives. Malgrat tot, pels camins que hem passat no hem trobat ningú. Això sí la Canal de Tanca ens ha regalat algun rovelló i algun rossinyol.