09 de gener 2011

Anar per La Senyora i tornar per La Soleia




Vorejar la muntanya anant pel camí de la Senyora i tornant pel camí de la Font Soleia és una magnífica opció. Una matinal memorable. És un excursió orientada a est i la vista es divideix en dos grans trams. El primer el presideixen les Castellasses de Can Torres i la del Dalmau, esplèndides. El segon tram de vista és la seqüència que va des de la Cova del Drac, Turó del Boc, Turó de les Nou Cabres, La Morella i Rocamur al fons, una dança de roques sublim. És Sant Llorenç en estat pur.
Hem deixat el cotxe al peu del Cavall Bernat i ens hem enfilat recta fins a la Plaça Catalunya en ple Camí dels Monjos, d’allà hem agafat el Camí de la Senyora que planeja i fa baixada. És un camí llarg que vist de lluny no és més que un filet verd en les parets verticals que aguanten La Mola. Al final del camí, té la gràcia de travessar per una roca forada i lliurar-se al camí que puja per la Canal de Santa Agnès (sempre em pregunto com podien els eremites viure allà). La canal puja fort gairebé fins el Morral del Drac quan s’agafa el camí de la Font Soleia a l’esquerra que desfà tot el trajecte del camí de la Senyora però bastants metres més amunt. És preciós comprovar el mateix paisatge des d’una atalaia superior. Els dos camins ofereixen l’opció de pujar per la cova de les ànimes i fins la Roca Llarga i la Font del Saüc a La Mola.
Tornar per La Soleia permet agafar aigua d’una font que destil·la aigua de roques, tanmateix mineral. És fresca i molt bona.
Tot plegat, tres horetes fantàstiques. Altament recomanable. No la feu amb pluja o el terra lliscant si sou patidors com jo en els espais aeris. A les fotos podeu veure a l'esquerra la perspectiva sobre La Castellassa de Can Torres amb el Bolet davant i la imatge del Turó de Les Nou Cabres.