12 de febrer 2011

Lista de pendientes, aunque nos cansen


1. Cansa, pero tenemos pendiente resolver la gobernanza de las universidades.


2. Cansa, pero tenemos pendiente cambiar la imagen del empresario en nuestra sociedad y conseguir que ser empresario tenga más que ver con compromiso responsable que con especulación.


3. Cansa, pero es prioritario resolver el gran reto de la educación, escuchar a los sindicatos de maestros a veces da que pensar y otras da miedo.


4. Cansa, pero no debemos dejar de repetir que la innovación no es una opción, es nuestra forma de vivir.


5. Cansa, pero es evidente que la función pública debe entrar en el siglo XXI y gestionar el talento desde la meritocracia (incluyendo a los políticos).


6. Cansa, pero a estas alturas resulta obvio que la planificación estratégica debe sustituirse por flexibilidad estratégica.


7. Cansa, pero hay que conseguir que después de instalar un vivero de empresas en cada esquina nazcan empresas para crecer y no solamente empresas para deambular.


8. Cansa, pero hay que convencernos, cada día, y convencer a nuestros hijos, que podremos continuar viviendo como ahora, si profesional y corporativamente somos competitivos en un escenario global.


9. Cansa, pero debemos insistir, que Europa se instale en la queja como forma de nostalgia y no practique más esfuerzo y más innovación, nos convertirá en un museo.


10. En catalán hay un dicho que reza: els cansats fan la feina (los cansados son los hacen el trabajo). Pues eso, aunque canse, a por ello, nadie lo hará por nosotros.
(la imagen es de N. Maes).

23 comentaris:

12 de febrer, 2011 18:54
Patricia ha dit...

Una gran reflexió! Certament, cansen moltes coses, però si volem tirar endavant, ens hem d'arremangar, prendre decisions i estar disposats a cansar-nos encara més per arribar a bon port :)

13 de febrer, 2011 07:50
ganxonia ha dit...

Totalment d'acord en els cansaments. Hi ha també un problema profund de valors i actituds, sinó canviem aquests no avançarem.

13 de febrer, 2011 10:01
Anònim ha dit...

Si, cansa, i molt, haver de defensar els drets humans i laborals, en una Europa que, actualment no fa mes que retallar, drets constitucionals.

Si, cansa, i molt, mes aviat deprimeix, que el jovent, sigui quasi adolescent fins a edat gairebé madura (estudiant o a l'atur, tot vivint amb els pares o en habitacions...)

Si, cansa i molt, fartejen, els sous miserables, a casa nostra que ofereixen a la poblacio activa, i resulta que encara em de dir, "i que duri"

Si, la competitivitat, si ha de ser així... millor no competir.

Si, i tambe cansa, en extrem, que els intents de superació, hagin de sortir d'intents individuals...
Les administracions, les grans empreses, els bancs, haurien de ser mes emprenedors, i també haurien de ser mes patriotes,com tothom, no us sembla?

13 de febrer, 2011 11:00
miguel carrion ha dit...

Si, si i si. Universitats, empresaris, educació, funcionaris i polítics, malbaratament en la política especulativa de clúster ... però el que a mi més em cansa, és que la visió de la nova política de Catalunya i que els objectius prioritaris del nou fundat Creac sigui la política sobre de la caixes d'estalvi. Això més que cansar, ja oprimeix a la intel.ligència de l'empresari del carrer. Han fet malament la seva feina i ara és el principal problema que requereix savis per solucionar-ho i entre ells els mateixos que l'han ocasionat. Xavier l'haver girat la cara al progrés del poder financer de les caixes, si és un cansament: el esgotador.

13 de febrer, 2011 11:23
esteve almirall ha dit...

Si, els cansats fan feina ... no ens podem permetre deixar el futur en mans dels descansats :-)

Records i Anim !!!

Esteve Almirall

13 de febrer, 2011 11:25
Alex Ballarin ha dit...

Molt bona Xavier.

Veig clar que és una síntesi intel·ligent de factors que hem de compartir i empènyer.

Les queixes corporativistes i curtplacistes són part del sistema, del establishment. Els partits, sindicats, patronals... pensen 50% en la seva missió legítima i 50% en l'interès personal dels seus dirigents.

Als innovadors i optimistes ens falta un "twitter" com els egipcis, que superi la censura del que és políticament correcte i tacticista. Llavors convencerem "by example" i se'ns escoltarà.

13 de febrer, 2011 11:28
Anna ha dit...

Es bueno cansarse de ciertas situaciones, Xavier: significa que aún mantenemos vivo algo por dentro y que nos rebelamos y somos críticos. Pero mejor es lo que apuntas: convertir el cansancio en carburante para conseguir cambiarlas.

13 de febrer, 2011 12:34
Montse ha dit...

D'acord amb els cansaments... Especialment vull comentar el cansament sobre la planificació estratègica quan queda tan enquistada que serveix només per no avançar i m'apunto a la flexibilitat estratègica, a la intuició estratègica.

13 de febrer, 2011 14:38
Pablo ha dit...

Reflexiones muy interesantes y acertadas
Saludos

13 de febrer, 2011 18:44
Jordi Graells ha dit...

Sí, Xavier, potser es tracta de no deixar descansar els que no estan cansats ;-) Molt bona reflexió!

13 de febrer, 2011 19:06
Joan Soler Jiménez ha dit...

Què és el talent? Com es transforma en mèrit? Quins indicadors cal determinar per fer aquesta avaluació? Qui té el talent suficient per determinar els indicadors? Té prous mèrits qui avalua talents? Paraules boniques, però difícils de definir amb precisió. Necessitem avaluacions justes per poder fer segons quins passos.

13 de febrer, 2011 19:58
Carmen Larraburu ha dit...

Excel.lents reflecions a les que afegeixo:

Cansa aixecar-se cada dia amb entusiasme i trobar un ambient empresarial completament apàtic.

Cansa tenir de sentir cada dia que existeix una crisi insalvable.

Cansa pensar en la poca col.laboració i les exigències abusives del sistema financer i

Cansa veure la mediocritat de la classe política.

Be, continuariem...però no és el cas de "cansar" els demés.

Una abraçada!

Carmen Larraburu www.larraburu.com

13 de febrer, 2011 20:02
jordi ha dit...

Cansa, pero es evidente que las actitudes oportunistas van en aumento y aceptamos como norma la corrupción como un mal menor.
De momento, cansado del decálogo mi hijo se ha ido a la China a trabajar sin papeles, sin seguros, ni contrato, eso sí trabaja de lo que estudio en Barcelona, Italia y Chicago.

13 de febrer, 2011 20:03
Josep-Maria ha dit...

Sense ànim de semblar frívol i parafrasejant als de "Polònia": algú ho havia de dir.

Josep-Maria

13 de febrer, 2011 20:07
ROBOToni ha dit...

La robotica educativa es l'eina estrategica tant per promoure les vocacions tecnologiques com les vocacions emprenedores desde la educacio primaria fins a la universitat i recerca entre el nostre jovent en un mon en canvis tecnologics i socials accelerats, malgrat percibim aqueststs canvis com a lineals doncs sempre ha estat aixi en la historia de la civilitzacio humana.

Estic molt cansat pero ho havia de dir.

Toni Ferrate

13 de febrer, 2011 20:36
Ricard Valls ha dit...

Puede cansar, pero no estoy de acuerdo con el objeto de fatiga número 8: nunca veremos vivir a nuestros hijos como hemos vivido nosotros, por más que le pongamos lo que nos cansa tanto no conseguir.
Hay que tocar de pies al suelo.

13 de febrer, 2011 21:06
Marqs ha dit...

Cansen les empreses verticals, arcaiques i lentes.

Cansa no ser liderat.

Cansa veure la por instaurada en l'organització.

Qualsevol dia d'aquests descansaré, i agafaré forces per cansar-me motivat.

13 de febrer, 2011 21:47
Anònim ha dit...

Xavier,
Enhorabona perquè són reflexions molt encertades, concretes, breus i profundes, com acostumes a fer.

Cal no defallir, perquè el repte és precisament trobar la perseverança i la motivació per aconseguir transformar cadascun del punts esmentats.

Dídac L

14 de febrer, 2011 16:54
Anònim ha dit...

Enhorabona, tant reflexiu i encertat com sempre.
Hi ha moltes coses que cansen en el món actual, no podem permetre'ns cansar-nos abans de probar les coses.

15 de febrer, 2011 18:22
maria ha dit...

Comentaris molt encertats, cansa... però no ens rendim.... encara que cansi, no podem pensar que és impossible....

25 de febrer, 2011 19:52
Anònim ha dit...

Hola Xavier!, siempre te leo, me ha gustado mucho lo que has escrito, y la verdad es que estoy de acuerdo sobre todo en que profesionalmente y corporativamente, si no se apunta a un nivel global, no solo que las posibilidades se acotan, sino que además culaquier proyecto de expansión en ambos campos tiende a la extincion. Perdon si soy un poco radical, pero yo soy una de las cansadas, me gustaria volver a España ahora mismo, pero he apostado por lo global a nivel profesional y sigo buscando mi desarrollo en Londres... Pero cuesta,y no es una mentalidad que tenga todo el mundo.....

Te dejo un saludo afectuoso!!! Vanina Llugdar

28 de gener, 2012 11:12
Anònim ha dit...

Gran llista TO DO.
Ara falten els objectius operatius, accions, etc. :-)
per on comencem?
Xavier

09 de juny, 2012 11:56
Anònim ha dit...

Totalmente de acuerdo con todos. Especialmente por "por donde empezamos?" Cansan también los buenos diagnósticos si no son el punto de partida para algo. Aquí tenemos el reto. Los retos mejor dicho; tenemos un listado de "cansan" largo (pero no infinito).

Marta