07 de març 2011

Turó del Boc – Turó de les Nou Cabres – La Cadireta – La Morella


És probablement una de les excursions més boniques que es pot fer al Massís de Sant Llorenç. És de les que més m’ha impressionat i de les que té unes vistes més inoblidables. La vaig intentar fer sol i no me’n vaig sortir, no és recomanable fer-la sol.

Varem deixar el cotxe a la Barata i pujar a la Carena del Pagès per la canal del Pi Tort. Continuant en direcció al Morral del Drac, a l’esquerra surt un camí boscós que condueix just a sobre del Turó del Boc i permet unes vistes espectaculars del Turó de les Nou Cabres, del Turó del Cabrit i de tots els cingles que s’ordenen al nord de La Mola. Per una canal molt vertical varem baixar fins a tocar la paret nord el Turó de les Nou Cabres, en un espai que és d’una densitat de bardissa impròpia de la muntanya. El Turó de les Nou Cabres és una de les roques mítiques de la muntanya, per la seva solidesa i contundència visual, passar-hi pel costat no és fàcil i produeix una certa impressió pels que estimem la muntanya. El camí, ben marcat per fites que algun benaventurat ha posat, continua cap a La Cadireta, d’on s’aprecia bé la Canal entre el Turó del Boc i de les Nou Cabres (no sé si és la Canal Fonda a la que es refereix Cajide en el seu magnífic llibre quan parla d’aquesta excursió feta en sentit contrari al que varem fer nosaltres). La balconada de La Cadireta és preciosa també en direcció a la Casa del Daví, una vista impagable, de les millors de la muntanya, sens cap dubte.

De la Cadireta es va fins al peu de La Morella per un d’aquests camins que la vegetació penja horitzontalment en les roques de Sant Llorenç. Pujar a La Morella es molt bonic, és vertical i al final una mica complicat, sense ajuda, jo no m’hagués atrevit a superar uns dels trams finals que requereixen una petita grimpadeta. Des de La Morella s'aprecia la trajectòria que hem fet nítidament, la mirem amb la satisfacció d'aquell que pensa que per uns moments s'ha endinsat a les entranyes d'un tresor.

Varem retornar a La Barata pel camí que porta a l’Avenc del Daví i a la Font Flàvia, on varem constatar la bona pressió de l’aigua i on varem trobar pels voltants encara una mica de neu recent. L’arribada a La Barata la varem fer per Can Bofí.

Quatre hores en total i la sensació que, malgrat els anys que portem caminant per Sant Llorenç, aquesta és una excursió diferent, d’alt nivell i d’una bellesa singular, íntima, poc compartida. és una excursió al més autèntic de la muntanya.


(la imatge és de la Canal entre el Turó de les Nou Cabres a l'esquerra i el Turó del Boc)

2 comentaris:

08 de març, 2011 09:45
Adolf Montoliu ha dit...

Quan dius que no és recomanable anar-hi sol et refereixes a què el camí és perdedor... al tram final on cal grimpar... cal assegurar-se en aquest lloc...?

Salut

08 de març, 2011 10:10
xmarcet ha dit...

Hola Adolf, te la recomano molt i m'ofereixo a acompanyar-te si coincidim, vull dir que el camí és perdedor i el lloc ferestec, cal fer molta atenció de no perdre les fites, el tram final per pujar a la Morella no és difícil, però jo soc més aviat poruc i de seguida m'espanto, t'has d'agafar una mica amb una cereta verticalitat darrera, però als que hi estan acostumats els faria riure....