17 d’abril 2011

Balmes, avencs i fonts entre la Font Freda i l'Era dels Enrics


Aquesta és la crònica de dues matinals molt recomanables, en una zona amb abundants Balmes, avencs i fonts que entretenen i donen sentit als camins. Un territori d’alzinars ben construïts i trams de roca contundents que propicien bones vistes. Llegir aquest tram de muntanya te la seva complexitat. Ambdues excursions requereixen un parell d’hores i mitja.

En la primera matinal varem sortir del xiprer que hi ha al Km 12 de la Carretera de La Mata i varem pujar per la Font L’Hort fins a Coll de Garganta per baixar fins a la Font Freda, d’allà varem continuar com en direcció a Mura però tenim compte de no baixar fins al cap d’avall de la torrentera sinó anar mig carenant orientats a l’esquerra (al cantó de Montserrat ). Allà varem conèixer l’Avenc del Tortosí que és com un cilindre que porta cap a entranyes profundes. Una mica més endavant l’Avenc de Brega en el que un cartell rovellat deixa clar que hi ha gasos perillosos. Més endavant varem trobar la Font dels Confints i d’allà ens varem enfilar cap a la Carena de La Castanyera per tornar al cotxe anar a voltar pel Morral del Llop. Una excursió poc pronunciada en desnivells i preciosa, amb unes vistes sobre la Vall presidida pel Pujol de La Mata que són de gran bellesa.

La segona matinal ha estat per la mateixa zona del Parc. En aquest cas, accedint a Coll de Boix des de l’Alzina del Sal·lari i d’allà, passada l’Alzina al Vent ( l’arbre més màgic de la muntanya, potser), enfilem en direcció a Mura però girem a l’esquerra des d’on ens precipitem baixant fins a la Balma dels Venedors, una balma no molt gran però molt interessant. Una part de la balma és obrada i dona la sensació d’haver estat habitada (veure la foto). D’allà es connecta amb el camí que porta cap a L’Era dels Enrics des d’on anem fins al Mal Pas per veure la seva Cova i l’Agulleta del Mal Pas. La tornada pels graons de Mura.

Aquestes matinals són primaverals a més no poder, els colors són vius, hi ha estepa florida i molt romaní florit que perfuma el caminar.

2 comentaris:

18 d’abril, 2011 17:45
Joan Riba Vives ha dit...

Hola Xavi, avui he descobert aquesta faceta teva. Ahir varem estar amb la Nuri caminant pels pins cargolats, i buscant més informació, he trobat el teu blog. Eh !!! fantàstic !!! penso seguir-te i fer alguna de les teves caminades. Et felicito pel contigut i per la "lletra". Endavant,
Joan

19 d’abril, 2011 07:36
xmarcet ha dit...

Hola Joan, doncs quan vulguis t'apuntes i anem a descobrir racons de la muntanya, no s'acaben mai. Un dels racons més màgics és aquest dels pins cargolats, sens dubte. Una abraçada. Xavier