12 de juny 2011

Fer el llaç a La Mola



Anar a caminar i trobar que la muntanya regalima aigua per tot arreu, a gairebé mig Juny, no és habitual. Tranquil·litza davant dels rigors de l’estiu que s’acosten i sorprèn el dringar de l’aigua sobreïxint a qualsevol racó, inesperadament A llocs com Santa Agnès l’aigua recuperava una antiga bassa i hem pogut omplir la cantimplora amb un tres i no res des d'iuna mena de font improvisada . Hem calculat que en un minut podien sortir 20 litres d’aigua per una font improvisada entre roques, 1200 litres en una hora..... en fi, molta aigua.


La humitat ha enganxat a la muntanya una boira espessa. Hem fet el camí de la senyora amb una llum que prioritzava el verd sobre el marró. Les alzines es perfilen amb més personalitat. Hem fet el Camí de la Senyora que és gairebé tot de terra (avui fer el camí de La Soleia era una imprudència) excepte un petit tram que normalment es passa sense pena ni glòria i que avui era un mal pas empipador, roques molt mullades i una estimbat que malgrat la boira era ben evident. Però al marge d’això, el camí és una delícia. Hem pujat per la Canal de Santa Agnès i baixat per la Canal de l’Abella per anar a Can Pobla i d’allà a recuperar el cotxe que teníem als Dipòsits. En total, una mica menys de tres hores per fer el llaç a La Mola.


En el camí es passa per dos forns de calç bastant espectaculars, el de la Canal de l’Abella i el de Can Pobla ( a la foto extreta de la web http://www.santllorencdelmun.com/). Aquests forns, bastant habituals al Massís servien per obtenir calç, convertint les pedres calcàries en pols obtingudes per combustió amb llenya.