05 de juny 2011

La Roca Salvatge



La muntanya és plena d’opcions, aquesta tarda de diumenge, amb ambient plujós he fet una excursió d’una parell d’hores i mitja, en absoluta soledat. De fons, música d’ocells, molts.




He deixat el cotxe a La Barata i pujat a fins a Collet Estret amb una petita variant abans d’arribar al peu de Castellsapera. Un tram que dibuixa una certa diagonal fins la carena.






D’allà he baixat en direcció al Camí ral i en una drecera que el camí fa per posar-se en la direcció cap el Paller Tot l’Any, en un camí assenyalat per pedres baixa una canal que es precipita i va baixant fins al peu de La Roca Salvatge. És el tram superior de la Canal de Mura. És una canal menys complicada del que sembla des de dalt. Una canal ben engorjada. Sorprèn trobar en el bosc i amb tanta verticalitat i frondositat unes parets seques fetes a mà. No entenc quin sentit podien tenir.




El camí presenta un trencall ben marcat a la dreta que porta al peu de La Roca Salvatge. No és el dia adequat per gaudir de les vistes impressionats que presenta. Hi ha traces de núvols que tapen Montserrat des d’una balconada espectacular. La vista del Paller Tot l’Any és d’una solemnitat molt ben aposentada. Només per aquesta imatge ja val la pena enfilar-se. La vista sobre Castellsapera permet veure la canal que porta fins La Roca Salvatge (en la fotografia).




La Roca Salvatge potser és encara més impressionant des de baix, però si alguna roca de la muntanya serviria per dibuixar la imatge presentant el cadell del “Rey León” aquesta seria La Roca Salvatge, sens dubte.




He tornat pel camí de la canal fins el Coll Estret. És un camí molt dret, que malgrat oferir alguna treva, comporta vint minuts d’una pujada que es fa dir “Sí Senyor”. A aquesta zona hi ha molt rastre de senglar, tot i que tinc la impressió que en general hi ha menys marques de senglar que fa un temps. Del Coll Estret al cotxe es fa en una baixada d’un quart d’hora enllaçant totes les dreceres que conec. Aviat vindrà l’estiu, enyorarem aquestes tardes de mitja fresca.

1 comentari:

12 de juliol, 2011 16:07
Caesar ha dit...

Sens dubte compartim moltísima passió pel nostre parc natural de Sant Llorenç i Serra del Obac.