15 de juliol 2011

aprender a preguntar



Decía Drucker: el líder del pasado era una persona que sabía como dar instrucciones. El líder del futuro será una persona que sabe cómo preguntar.”


Preguntar es desnudar la inteligencia.



Los maestros hacen preguntas, los profesores procuran contestar.




(todavía Andrea del Sarto en la imagen)

3 comentaris:

16 de juliol, 2011 11:17
David Miralles ha dit...

Paraules sàvies !!!

18 de juliol, 2011 06:38
guidaalles ha dit...

Arribo aquí a través de la recomanació de Carme Bové al Google plus. Felicitats per l´entrada. Breu i clau.

David Perkins ha dedicat els seus darrers llibres al tema. Un món complex requereix bones preguntes (interdisciplinàries). Com plantejar bones preg a l´aula? Fa uns anys en vaig fer un resum:

https://docs.google.com/present/edit?id=0AWzWoABvWJRgZHZzODl2OV8yMzY4OHBoYjN6ZnY&hl=ca

Ahir mateix llegia sobre la diferència entre les preguntes i els problemes segons Wittgenstein:

Cuando todas las posibles preguntas o cuestiones científicas ya se han resuelto, todavía no se han rozado siquiera los problemas vitales (Tractatus). Las preg pueden resolverse. Los prob vitales no.

Els prob són com les situacions límit de K. Jasper. Situacions davant les que no hi ha resposta. El més interessant de Perkins és que planteja q la línia q separa preg i probl és fina i que a l´aula no s´ha de defugir.

20 de juliol, 2011 20:19
Ramon ha dit...

Llegint el post m'ha vingut al cap una canço del Raimon que porta per títol "Qui preguna ja respon". Com deia un personatge prou famós, "no hace falta decir nada más"...