06 de setembre 2011

Quejarse es más seguro que emprender


Uno de mis post más queridos es “Militar en la liga de los que se quejan poco”  http://www.xaviermarcet.com/2008/05/militar-en-la-liga-de-los-que-se-quejan.html Leyendo hoy la contra de La Vanguardia en la que se entrevista a Swami Parthasarathy y que tiene como título “la cultura de la queja lleva a occidente a la decadencia”, he recordado el post y me he sentido identificado en muchas de las  palabras  del fundador de la Vedanta Cultural  Foundation http://www.lavanguardia.com/lacontra/20110906/54212340265/la-cultura-de-la-queja-lleva-a-occidente-a-la-decadencia.html .  La entrevista no tiene desperdicio y, aunque quizás un poco de autocrítica del mundo oriental tampoco iría mal,  hurga en la herida de un occidente que no está preparado para ser más pobre de lo que ha sido.

Vivimos un crisis profunda y persistente, una crisis que va a  cambiar drásticamente la vida de muchas personas. Algunas personas no se enteran porqué no quieren, otras se preocupan y se bloquean, otras dedican todas sus energías a quejarse y buscar de quién era la culpa, otras aprenden, se resitúan y emprenden. La solución creo que vendrá del lado de estas últimas.
Hay algo de acerbo contemporáneo occidental  en el relato de la queja que se expone en las reflexiones sensatas de Partasarathy. Rebelarse ante las injusticias es una cosa moral, necesaria,  pero esta actitud de que “me lo tienen que dar todo hecho” y ser incapaz de afrontar la adversidad individual y colectivamente,  nos está apeando del futuro.
El valor del esfuerzo en labrar el propio camino, el placer de dar, el compromiso con la alteridad, el practicar la resiliencia cuando nos toca,  el sentido de la responsabilidad, son más determinantes que la queja como actitud vital, ya sea en el plano individual como en el plano corporativo.
Quejarse es más seguro que emprender.

4 comentaris:

07 de setembre, 2011 14:30
josep ha dit...

d'acord amb l'article. L'entrevista em fa pensar en la postura dels que anomenem "indignats".
També bon article el del 2008 sobre "militar en la liga..", tots hem tingut pares que seguramnet varen haver d'esforçar-se molt més que nosaltres, i amb bona cara i agraiment

07 de setembre, 2011 14:34
josep ha dit...

Interessant visió que és té dels "occidentals" des d'altres cultures. M'ha fet pensar però en la posició dels que anomenem "indignats".
Bo també l'article del 2008 sobre "militar en ..": tots hem tingut pares que s'esforçaren més que nosaltres, i amb més bona cara i agraiment

09 de setembre, 2011 09:10
Magret (d'Argentona) ha dit...

Gràcies Xavier per ajudar a canviar coses com aquesta de que "quejarse es más seguro que emprende". Ens en sortirem. Ahir en Guardiola ens el seu discurs va dir coses en la mateixa linea: "els retrets i les excuses no serveixes absolutament de res". Entre tots ens en sortirem! Tu no defalleixis si us plau!
Jordi

09 de setembre, 2011 11:14
Andreu ha dit...

Salutacions, Xavier.
Tinc els meus dubtes de si la queixa serveix o no. Puc ser emprenedor, amb iniciativa, responsable, amb capacitat de sacrifici, però si veig que EM ROBEN, m'haig de queixar. Si veig gent cercant menjar caducat als contenedors dels Mercadona m'haig de queixar. Seguiré amb la meva actitud individual, però la millora de la colectivitat passa perquè les injusticies es denunciïn. Sé que no has anomenat en cap moment al 15M, però em sap greu que aquesta corrent d'opinió sobre la "queixa a partir de la comoditat" coincideixi en el temps amb protestes de gent que no té una actitud de comoditat, que ho passa malament i que a sobre no es pot queixar de que els bancs i els polítics el perjudiquin. Ja veus que algun comentari s'ha generat en aquest post en aquest sentit. Aclarint això, estic plenament d'acord amb tu.