- Las empresas grandes sueñan con la agilidad de las pequeñas cuando el reto no es definir la estrategia si no aplicarla.
- El gran enemigo de la estrategia son, muy a menudo, las propias inercias y las burocracias internas.
- Si vienes de inercias verticales (silos), de cultura de forecast y mucha especialización y quieres ir a dinámicas transversales, innovación y polivalencia, la gestión del cambio pasa a ser el centro específico del management.
- Para que la agilidad sea operacional debe ser también cultural, sin cambio en las personas no hay cambio por mucho que alteren los organigramas.
- El momento más crítico es cuando se cocina la transición, cuando chocan inercias con innovaciones, viejos y nuevos liderazgos, endogamias con alianzas, velocidades crucero de forecast con sprints continuos. Es el momento de la verdad, cuando las personas mudan y aceleran un cambio siempre incierto o cuando se enrocan por miedo, por convicción o por incapacidad.
El
management, hay que recordarlo, se mueve en un espacio ambiguo entra ciencia y
arte.
(la imagen se atribuye al taller de Robert Campinlas)
2 comentaris:
17 d’octubre, 2011 05:45
-
-
-
17 d’octubre, 2011 09:53
-
-
-
Xavier, què en penses d'aquest missatge que s'envia des de Grècia en el que s'alerta que tot el que s'està coent amb el deute públic no és més que un atemptat global dels grans inversors en contra de la política i de la democràcia? Jo penso que és molt factible i que cal organitzar-nos per actuar globalment. En aquest moment només té unes 650 visualitzacions. Tu, des del teu blog, hi pots fer alguna cosa?
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=huPYdJkU2Ow
Bon dia, gràcies per passejar pel blog. Em demanes opinió i em sento en fals al donar-te-la, em falten molts elements sobre la situació a GRècia. Pel que fa al tema més general, sóc poc amant de pensar en grans conxorxes, però del que estic segur és que hi ha d'haver un ordre internacional amb una ètica financera més sòlida, crec que l'economia especulativa conjuga pitjor amb dempcràcia que l'economia productiva, i que necessitem regles que afavoreixin la dempcràcia i l'economia basada en esforç, més que l'economia basada en tripijocs. En paral·el penso que a Europa ens hem d'espavilar molt i que no tot és culpa dels altres, ni que aquests siguin grans i obscurs financers, en general, penso que ens hem d'esforçat molt més, treballar més, per mantenir el que tenim, que no és poc....gràcies altre cop
Publica un comentari a l'entrada