16 d’octubre 2011

La Vall de Mura i Els Emprius



La Vall de Mura és una de les grans masies del Massis de Sant Llorenç, un petit barri de cases ja documentades ja al segle XII.  Hem deixat el cotxe just sota aquesta casa notable i hem enfilat per un camí que hem perdut i recuperat cap a la Carena dels Emprius. Les vistes que presenta tota l’excursió de la part nord del Montcau, els Cortins i la Falconera són un regal. Per contra Els Emprius van ser la frontera de l’incendi de 2003 i des de dalt la carena es veu l’enorme impacte del foc encara avui. Cara i Creu. 

Aquesta és una zona poc freqüentada de la muntanya i d’una vegetació que cada cop s’aproxima més a la aridesa del Bages. És un paisatge amb caràcter. Un paisatge treballat,  amb feixes i paret seca als boscos, amb masies encara habitades, amb històries de la Guerra encara vives.

El bosc està molt sec, és una tardor molt eixuta. Cada passa que donem és un cruixir de fulles, de branques, de terra clivellada de sequedat. Fa patir.  Aquesta tardor sense bolets ha estalviat els embats dels boletaires però ha deixat el bosc trasbalsat per un clima impropi. Els colors ocres i torrats neixen tímids i pàlids.

No crec que tardem gaire a obrir un debat sobre l’accés al Massís els caps de semana.  La pressió sobre punts determinats de la muntanya és molt i molt alta. 

(imatge de l'ocell de pedra )

1 comentari:

17 d’octubre, 2011 09:07
eulalia ha dit...

He estat aquest cap de setmana a Mura i he pogut veure amb pena la sequera que tenen els nostres boscos. Caminant cap a la vessant de Monistrol de Calders, el peus es cobrien per un pam de pols. Esperem que plogui ja. El debat de l'accés al Massís em sumo a les teves prediccions.