30 d’octubre 2011

tardoral: de la Vall de Mura a la Font de la Guineu i Els Emprius



Hem continuat explorant la zona de La Vall de Mura.  Hem deixat el cotxe una mica per sota la casa de La Vall i hem recuperat per un xaragai l’alçada de la carretera. Des d’allà hem seguit el preciós camí que porta cap a La Font de la Guineu.   El bosc estava moll, les pluges d’aquest final d’octubre han estat ben caigudes, imprescindibles.  La muntanya alleugerida de tanta sequera semblava voler recuperar  la normalitat tardoral i vestir-se dels colors propis del temps.

Hem arribat a la Font de la Guineu i davant l’opció del camí que porta cap a les Roques de la Coca i la que porta cap el Montcau i Els Emprius hem agafat aquesta segona.  Ens hem perdut les magnifiques vistes de la caminada, una boira espesa ho crobria tot. No feia gens de fred. Els camins eren plens de teranyines teixides amb esforç, just  després de les pluges.

Hem tornat pels Emprius i hem triscat el darrer tram per camins difusos de bosc  fins arribar altra cop a el Casa de la Vall. Al ser una excursió curta i poc exigent, hem passejat fins el pantà de la casa, mig buit malgrat les darreres pluges. Tot el pantà era cobert d’un llot espès, una manta verda. Tanmateix aquests cinc minuts de camí devien ser el passeig natural dels hábitants de La Vall.  No hem trobat ningú mentre caminavem, però per la quantitat de cotxes que hi havia a dalt de La Mata tothom semblava probar si trobava bolets. Nosaltres no n’hem vist ni un, ni una trista cuagra.