18 de desembre 2011

L'Obach, Font de Carlets i Font del Conill


La casa de l’Obach és una de les masies importants per entendre l’entorn de Terrassa.  Des de les runes de la Casa Vella de l’Obach que parlen de la muntanya a l’edat mitjana fins a la gran activitat emprenedora dels segles XVIII i XIX a la Casa de l’Obach i La Pastora amb  testimonis tan notables com els pous del glaç, les carboneres o la Fàbrica de Vidre . Alfons Ubach va ser un dels homes importants de la Terrassa de finals de segle XIX, representant a nivell personal la trancisió del món agrari al món industrial. La historia de la Casa de l’Obach és riquíssima. La imatge de la Casa és solemne, molt sòlida i a la vegada fina, gràcies als esgrafiats i el rellotge de sol de la seva façana.
Avui he sortit de la Casa de l’Obach, he caminat en direcció a la Carena dels Rosseguers. Abans però m’he aturat a veure el Pou del Glaç de la Portella, val la pena aturar-s’hi i llegar les explicacions que hi ha. He caminat fins a Collet de Pals i he observat la majestuositat del massís del Paller Tot l’Any i com la boira jugava a cuc i amagar amb Montserrat. Les llums tenues del matí li donàven una perspectiva rogenca que contrasta amb el gris fred de la boira. Montserrat sempre és allà, la referèmcia visual i espiritual.  He baixat fins a la Font de Carlets i m’ha sorprès el dringar de l’aigua d’aquestes torrenteres. Les rieres i la propia Font de Carlets portàven molta aigua. És una zona de fonts, per això és una de les zones amb més activitat humana de la muntanya al llarg de la historia. A la Font de Carlets ( a baix a la Foto) he recordat al pare, recordo de petit haver-lo acompanyat a una costellada amb els treballadors de Cal Costa Barrera, empresa tèxtil de la qual el pare era el "teòric". 
He tornat a l’Obach per la Font del Conill, un xaragai estret i ben marcat que, tot i la pujada, venia de gust de pujar. No estic acosti¡umat als camins amples a la munntanya i a aquesta zona hi abunden. Aquest no és un camí que es ou entre les rieres, les alzines que fan el bosc espaiós i els pins que fan el bosc atapaït.
Un parell d’hores de caminar i una imatge pel record, la magnífica sequència de la Roca Salvatge, el Paller Tot l’Any i el Castell de Bocs. Tres rocams imprescindibles per estimar aquesta muntanya.