29 de gener 2012

Cantonigros - Pla d'Aiats - Falgars - Sant Miquel de Castelló - Hostalets d'en Bas



Avui hem canviat la Serralada de l’Obach i Sant Llorenç de Munt per una excursió pel Collsacabra. Hem deixat el cotxe a Cantonigros i ens hem efilat al Pla d’Aiats pel Coll de Bram. La presencia dels cingles és impactant, rotunda, de gran bellesa. Havia nevat i dalt hi havia dos dits e neu. La vista que ofereix el Pla d’Aiats és inoblidable, des dels cingles de Tavertet, el Montseny,  La Mola i Montserrat molt al fons i fins i tot el Pedraforca. La neu fa perdre els camins però les petjades d’un gos misteriós ens han guiat. Caminar entre faigs, boixos i roures empolsinats de neu és un privilegi només contrastat pel risc de les roques glaçades.  Del Pla d’Aiats hem baixat cap a Falgars d’en Bas (un poble d’altiplà, com dibuixat) i hem continuat fins al Refugi de Sant Miquel de Castelló,  des d’allà la vista sobre la Garrotxa és didàctica i preciosa.  La baixada fins als Hostalets és llarga i vertical, un descens de 400 o 500 metres sense treva. Els Hostalets ens esperàvem amb plats de cuina volcánica que després de caminar quatre hores i mitja hem cruspit sense ni gota de mala consciencia.

M’han impressionat moltes coses avui :  les fagedes,  els espadats veticals, la dimensió i solidesa de les masies, les vistes bucòliques, el carácter especial d’aquest paissatge. He constatat el poc que conec molts racons extraordinaris que són molt a prop de casa.   Catalunya és un país petit però es fa estimar, sobretot a peu. Les essències del país deuen estar repartides en mil racons i molta gent, però estic segur que al Collsacabra hi ha un dipòsit notables d’essència del país.

Molt recomanable, extraordinari.