03 de març 2012

L'agenda com a mirall



La nostra agenda és el nostre mirall professional. És el que expressa esforços i mandres que mai anotem. El que mostra la nostra autonomia o la nostra dependència real. Evidencia els límits de la conciliació amb altres vides que també maldem per viure. L’agenda és un mirall que parla de nosaltres, del que sabem fer i del que ens fa ensopegar reiteradament.

Al fons del mirall hi ha el temps perdut, és un temps profund que no ha estat palanca de res significatiu. És el temps de les reunions inútils en que no es decideix res. Les hores dels viatges en va. Hi trobem el temps improductiu de les burocràcies mal resoltes o el temps infructuós de la descoordinació. Aquest temps carròs de les empreses que no tenen lideratge i en les qualsevol cosa costa molt.  Hi ha el temps que ens roben els pesats, que són gent que s’ha especialitzat en abusar del temps dels altres. Hi ha els que usen bàsicament el seu temps per queixar-se. El temps perdut a classes on només ensenyen i no s’aprèn res.  Les estones amb llibres de feina que presenten una ràtio de paraules per idea, absolutament injustificable. El temps de les conferències excessives quan tothom vol marxar però hi ha un segrest tàcit que bloqueja a l’audiència i l’encadena als seients.

Entre cites i reunions hi ha també el temps guanyat. Qualsevol temps en que hagim après és un temps guanyat.  També el de els decisions, més enllà dels resultats. El temps esgarrapat a qualsevol racó d’agenda que serveix per escriure i pensar. El dels bons tractes on mirem de guanyar tots. El temps del reconeixement als que treballem amb nosaltres és un temps imprescindible que caldria anotar espontàniament als marges i subratllar-lo. L’exercici del lideratge que busca la fluïdesa, l’anar per feina, la flexibilitat és imprescindible per lubricar les organitzacions i conferir un tempo profesional i corporatiu ple de sentit.  El ritme del negoci: del vendre, del produir, del cobrar, del tornem-hi. El temps del “brillo – brillo!”

La nostra agenda som nosaltres. Les nostres agendes són la nostra trajectòria.  Les nostres agendes són el nostre relat. L’agenda ens marca les inèrcies i les petites ortodòxies. Ens recorda fracassos dels que varem aprendre i errors dels que no varem aprendre. També els moments de plenitud  compartits amb els equips.

Escolto un magnífic Rector argentí  en una reunió que diu “es poden perdre diners, el que no es pot perdre és el temps”. De diners se’n poden trobar més, però de temps, no.  Efectivament, les agendes són un mirall però no són una guardiola.

(la imatge pertany a una obra de Aelbert Cuyp)
(Publicat a Diari de Terrassa 030312)