24 de març 2012

L'emprenedoria com a responsabilitat social



En un article anterior reflexionavem sobre com Terrassa ha vist perdurar més les seves institucions que les seves empreses i ens plantejavem com el gran repte de la ciutat el tenir més empreses i empreses més grans.
El repte no és menor ni aïllat del seu entorn. Com podríem fer créixer més empreses, com atreure empreses i fer-ne néixer de noves?  Doncs, tenint gent que prengui decisions al respecte. Concentrant talent emprenedor i facilitant la seva activació. Tan fàcil i tan complicat com això. És així com, en diferents onades, Terrassa va arribar al segle XX com a referència del tèxtil i com després de la Primera Guerra Mundial es van crear les grans Anònimes, empreses verticals molt importants que donaven feina a tota la ciutat.
Crear i fer créixer empreses no es feina de l’Ajuntament ni de la Generalitat, és feina dels emprenedors. Les administracions el que han de fer és facilitar de veritat les coses, desburocratitzant-se i fent esforços per entendre les lògiques de negoci.  Poden impulsar espais per la ubicació empresarial i tenir cura de les externalitats que afavoereixen l’activitat econòmica. La responsabilitat és compartida, però la part fonamental és de la pròpia societat civil. És nostra.  Necessitem emprenedors de veritat, dels que arrisquen també de la seva butxaca i no busquen excuses de mal pagador quan les coses no van bé . No crec masa amb els emprenedors  que en comptes d’aprendre dels fracassos només pensen en qui donar la culpa. Necessitem l’esperit dels emprenedors que van forjar  la ciutat industrial. La seva capacitat d’esforç i de risc van vertebrar una ciutat amb encerts i problemes de la que som hereus.
Hem de fomentar el gust d’emprendre com una forma de responsabilitat social, amb empreses que es plantegin grans problemes i busquin les solucions des de models de negoci sòlids i atractius. Necessitem molts “Tons Capella” que havent estudiat a l’Escola Superior del Campus de Terrassa ha projectat internacionalment Telstar en un sector innovador amb èxit. Necessitem moltes “Núries Betriu” que venint de fora la ciutat, hi ha creat “DNA Gestió del Valor” una empresa avançada en serveis de coneixement.  Necessitem  exemples amb nom i cognom, d’èxit i de mals de cap, d’esforç i de visió, perquè són els que permeten cosir socialment la ciutat, equilibrar-la en un joc de competitivitat i solidaritat que permet imaginar un futur sostenible.
Hauriem de fer amb les empreses el mateix que Terrassa ha fet amb l’hoquei. Crear un gran base de talent i sostenir projectes que tinguin impacte internacional, que siguin sòlids i es basin en un factor de diferenciació radical.
El que no ens portarà enlloc es queixar-nos infinitament. Reconeguem els exemples locals, que en tenim ,  els d’abans i els d’ara. Promocionen l’emprenedoria com a responsabilitat social i com a projecte personal.  Demanem a aquells que poden ser exemple que ajudin. Pensem en com podem aportar i no  només què en podem treure. Ningú crearà ni farà créixer les empreses que necessitem per donar ocupació i equilibrar la ciutat si no ho fem nosaltres. A més, és apassionant.

(Publicat a Diari de Terrassa, 24.03.12)
(La imagen es un recorte de una obra de Giovanni Bellini)