11 de setembre 2012

Canal Gentil i Camí dels Maringes



Sant Llorenç del Munt. Avui hem celebrat la Diada anant a caminar pel Camí dels Maringes. Hem deixat el cotxe als “dipòsits” i hem enfilat cap a el Camí dels  Monjos i a l’alçada de  la Plaça Catalunya ens hem adintrat al Camí de La Senyora. Allà hem agafat la Canal Gentil i ja hem vist que l’excursió d’avui seria d’una verticalitat drástica. Hem enllaçat amb el Camí dels Maringes que envolta la muntanya en paral·lel i per sota del Camí de la Soleia i el de La Senyora.  La perspectiva de la Castellassa de Can Torres des de sota, veient perfectament com el Bolet en queda separat i el joc de canals verdes que  estructuren aquesta par test de la muntanya, és senzillament un espectacle. La frondositat és comparable a la que trobem a la zona del peu del Turó de les Nou Cabres.  Com a camí, el dels Maringes,  és molt exigent, puja i baixa per espais inestables, plens de bardissa, Això sí, quan en alguna clapa de l’obaga es pot veure la Castellassa de Can Torres des de sota, la màgia del traçat és ben evident. 
Hem caminat fins a la Castellassa del Dalmau i d’allà hem enfilat (amb una verticalitat extrema) cap a la Cova de les Ànimes, travessant el Camí de la Soleia i el de la Senyora. Un cop allà hem gaudit de les vistes meravelloses del tram entre el Morral del drac i La Morella i hem acabat a la Font del Saüc. Hem retornat pel Camí dels Monjos ( on hem trobat una processó de pujada a La Mola que feia feredat). Quatre hores intenses.
Aquesta part est de la muntanya és privilegiada, les seves vistes són generoses i els camins penjats en horitzontal per les roques permeten transitar per línies visuals impossibles.  Després de caminar dotzenes de diumenges per aquesta muntanya, descobrir trajectes, complicats però meravellosos, com el d’avui del Camí dels Maringes, és com un miracle. Surts de la muntanya amb ganes de donar gràcies a algú per aquest regal inesperat. Si alguna cosa desvetlla l’espiritualitat, sens dubte, és la muntanya. 

2 comentaris:

12 de setembre, 2012 14:53
jordi ha dit...

Atrafegat per la lectura d’anàlisis sobre la manifestació d’ahir, trobar-me amb un article com aquest, publicat el mateix 11 de setembre, és un oasi. Ets conscient que el soroll de l’actualitat pot convertir-lo en un exercici quasi irònic?

12 de setembre, 2012 15:53
xmarcet ha dit...

Gràcies a tu Jordi per passejar per aquí, t'asseguro que la Canal Gentil sí que és un oasi, un espai intrèpid que tenim molt a prop i que serveix per carregar piles. Xavier