08 de setembre 2012

Com envoltar-nos dels millors




Per a qualsevol projecte empresarial o profesional (també personal) aprendre a envoltar-se dels millors és una habilitat clau. L’èxit de les organitzacions i dels projectes està vinculat normalment a la seva millor gent, als que aporten per sobre de la mitjana. Voltar-se dels millors vol dir admetre que hi ha gent que  farà certes coses millor que nosaltres mateixos, i que en tot cas, el joc de complementarietats buscat farà el que tot sigui més que la suma de les seves parts. Els cretins, els superbs, els que ja ho saben tot, normalment tenen por al mèrit,  no busquen col·laboradors sinó aduladors. Normalment els líders menors dediquen grans esforços a construir entorns mediocres.

Què podem fer per voltar-nos dels millors?

1. Compartir oportunitats. Intentar participar o impulsar projectes atractius que suposin un creixement per a tots aquells que en formin part. Fomentar reptes exigents, que s’hagin de resoldre amb una ambició que no faci perdre la humilitat.  Els projectes menors atreuen capacitats menors.
2. Crear una lógica de talent.  Intentar crear equips en els que el talent atregui el talent i allunyar-nos de l’espiral en la que la mediocritat atreu la  mediocritat. No és veritat que sigui igual qui fa les coses, al contrari, és absolutament diferencial.
3. Aprendre. Per voltar-nos dels millors cal estar disposa’t a aprendre. Procurar aprendre dels millors i desplegar tota la nostra capacitat d’aprendre per a que els altres també puguin enriquir-se amb nosaltres. La gent respecta als caps dels que apren.
4. Respectar el mèrit. Observar les trajectòries és clau per calibrar el talent, anar més enllà de les aparences, contrastar resultats i saber escollir aquells que presenten trajectòries interessants. Valorar el mèrit en funció de la competencia técnica però també en funció de la capacitat de ser persones, d’encaixar i ajudar als altres. Fugir d’aquelles organitzacions clientelar on tot compta més que el mèrit.
5. Ser gent oberta. Tenir la ment oberta a la innovació i a la possibilitat d’incorporar nou talent que aporti noves perspectives,  nous reptes, noves formes de fer. Per envoltar-nos de  gent bona cal conèixer nova gent bona. Les endogamies són un terreny de patologies frequents i recurrents.

Hi ha una última cosa. Tota l’estona hem parlat de saber voltar-nos de gent bona. Posant el subjecte al centre. Però tant important és saber envoltar-nos com saber acompanyar a gent bona que consideri que podem ser-li una bona aportació. És un joc de cercles tangencials, en els que els equips es creuen i segons el projecte i l’organització té més sentit que, un o un altre, ocupi el centre. Al final és un joc per aprendre, per crèixer, per donar resultats eficientment.
Mai som prou bons i el dia que ens ho creiem aquell dia hem començat inexorablement el nostre declivi. 

(Publiat a Diari de Terrassa a 8 de setembre de 2009). (La imatge pertany a una obra de Bellini, el pintor de les mans)