11 de febrer 2013

Serrat i Roques de la Coca




Diumenge (3.02.13) de ventades, però clar, d’una llum radical que evidencia detalls que normalment queden difusos. Avui l’horitzó es presentava amb una franquesa impròpia. Hem deixat el cotxe passat Coll d’Estenalles en un pla que queda poc abans d’agafar el camí que baixa cap a la casa de la Vall. Hem agafat el camí que queda a la dreta (just al peu de la carretera) en el Serrat de la Coca.  És un camí preciós que s’enfila deixant sempre La Falconera a la dreta i arriba a les Roques de la Coca, fàcils de reconèixer perquè tenen un parell d’ulls foradats que donen una vista emmarcada del cantó de Montserrat.  És un camí fàcil però ha de superar un parell de trams de roca que es poden fer perdedors. No és un camí per fer quan la muntanya està mullada o humida, és perillós. Avui només hi havia llenques de glaç que eren fàcils de passar. De les Roques de la Coca hem passat pel coll que queda al peu dels Cortins i hem anat a buscar el camí que puja de Coll d’Estenalles fins al Montcau. Les ventades gaire ens tomben al pujar.  M’han sorprès positivament unes cordes que fixen el camí per protegir les codines. A dalt del Montcau, vent, gentada i una vista excepcional, avui tot es llegia com un llibre obert. Hem baixat pel cantó de Coll d’Eres però abans d’arribar-hi hem girat a l’esquerra, ben be pel lateral del Montcau i hem anat a buscar el camí que porta a la Font de la Guineu. D’allà retornar al cotxe és molt fàcil es tracta de retornar pel camí que a mitja alçada porta a la casa de La Vall, a l’anada havíem fet el camí que quedava just per sobre. Un parell d’hores i escaig. Excursió molt recomanable, fora del Montcau, no hem trobat ningú.

(La fotografia és de la fantàstica col·lecció de Quicu Tapias en la seva web de referència  www.santllorencdelmunt.com http://santllorencdelmunt.com/fotos.php#CI059 )