L'altre Sant Llorenç del Munt i el Salt de la Minyona

Pels que som del Vallès i ens agrada la muntanya, de Sant Llorenç del Munt, només n’hi ha un. Però no es així. A Osona, sobre Sant Joan de Vilatorta, hi ha un altre Sant Llorenç del Munt i també és un antic castell - monestir molt impressionant, amb origen al segle X. Hi hem pujat pel GR des de Sant Julià de Vilatorta, no hi ha pèrdua possible. Hem continuat pel mateix GR fins al Salt de la Minyona, un mirador espectacular des de Matagalls fins al pantà de Sau, una perspectiva immillorable de les Guilleries i el Collsacabra. La tornada l’hem feta pel Gorg de Llitons en direcció a Folgueroles. A l’alçada del Mas d’en Coll hem tornat cap a Sant Julià. En total, 17 km que hem en 4 hores escasses.

El bosc, molt mediterrani, amb més pi que alzines, presenta un sotabosc molt dens. De tant en tant, la combinació de roques i bosc hem feia pensar en el Massís de Sant Llorenç i Serra de l’Obac, però aquesta és una zona més humida. Avui hem comprovat que la MAT és una cicatriu molt dolorosa per aquest paisatge preciós. Ja de tornada, trobem un home amb tres gossos un dels quals va molt ferit per una mala trobada amb un senglar que han aixecat. Hi ha també cabirols.

Una paisatge excel·lent, un espai natural magnífic per fer senderisme. Si poguéssim comprar temps el podríem dedicar a conèixer millor racons com aquests, sens dubte.

Podeu trobar informació sobre el castell o monestir de Sant Llorenç del Munt osonenc a http://osonatour.com/ruta-virtual-per-sant-julia-de-vilatorta/el-monestir-o-castell-de-sant-llorenc-del-munt

Més informació

Ignorancias militantes

Ignorar no es una condición, puede ser un propósito. Establecer como prioridad aquello que no quieres saber. Labrar prioridades estrictas ante el spam como contexto. Identificar lo que quieres olvidar antes que te sea conocido.  Ni siquiera desechar, simplemente no incorporar. Militar en las ignorancias escogidas como higiene, casi como espacio vital. 

Lista mínima de ignorancias deseadas:

1. Las intimidades impropias. Es decir, intimidades cazadas furtivamente, sin consentimiento. Lo privado es privado. Respetar es limitar.

2. Los mimetismos. En el mundo del cortar y pegar, reivindicar el original ante el artificial no es baladí.

3. Lo insustancial. En el sentido de sobrero, de superficial, de complemento innecesario.

4. Los recuerdos improductivos. Los que emponzoñan el alma o la agenda.

5. Los pesados, aquellos que sin saber lo que van a decir sabes que van necesitar muchísimo tiempo para decirlo. 

(la imagen pertenece a una obra de Giovanni Bellini)

Més informació