23 d’abril 2013

10 sentencias que sentencian la innovación




1. Aquí siempre se hizo así !!!!

2. Y esto,  ¿quién lo ha probado antes?

3. Una vez lo hicimos y no funcionó.

4. Nuestros clientes no quieren cambios.

5. Nos va bien, hay que aprovechar y no despistarnos

6. El día a día nos impide innovar

7. ¿ se pueden asegurar resultados en 3 meses ?

8. No sé, lo encuentro arriesgado

9. Si no se nos ha ocurrido a nosotros, a quién se le va a ocurrir

10. El fracaso no está bien visto, el que se equivoca….

(la imagen es de una obra de Andrea Mantegna)


Més informació
20 d’abril 2013

Jerarquía y gobernanza




La jerarquía no es siempre el mejor modo de contribuir a una gobernanza de calidad. Define una buena parte de la cultura corporativa y potencia o contiene el sistema de liderazgo. La jerarquía es la expresión del poder corporativo y resulta contradictoria cuando no es la forma más eficiente de optimizar los resultados de una organización. Hay organizaciones jerárquicas que han funcionado muy bien pero hay otras que no tienen precisamente en la jerarquía la horma de su zapato.

La jerarquía genera problemas graves de gobernanza cuando:

1. La jerarquía no comparte ninguna visión estratégica

2. La jerarquía frena en vez de aportar fluidez

3. La jerarquía da lecciones pero ya no aprende

4. La jerarquía desmotiva y diluye la responsabilidad

5. La jerarquía no resulta inclusiva

6. La jerarquía bloquea la comunicación en red

7.La jerarquía es la gran resistencia al cambio

8. La jerarquía en vez de sumar, resta energía

9. La jerarquía espanta al talento

10. La jerarquía se parapeta en los éxitos del pasado.

(la imagen pertenece a una obra de Andrea Mantegna)


Més informació
14 d’abril 2013

A veces nos especializamos mal




A veces nos especializamos mal.

Hay quién se especializa en encontrar toda su vida malos jefes.

Hay quién se especializa en la queja y hace de ello su trayectoria profesional.

Hay especialistas en formar parte de equipos mediocres.

Para algunos el error es casi una especialidad, ni tan solo consiguen fracasar.

Hay quién se especializa en organizaciones sin alma.

Hay algunos que se especializan en encallarse en el pasado.

Hay quién hace de los esfuerzos sin sentido su especialidad.

Hay directivos con alta especialización en marear la perdiz  y evitar  el tomar decisiones.

Hay especialistas en desmotivar.

Lo mejor es especializarse solamente en aprender y ponerle un poco de empatía.

(la imagen es de Andrea Mantegna)


Més informació

Font de la Guineu i Les Fogueroses




Diumenge primaveral. Hem anat de la Font de la Guineu a la canal de la Font del Llor i hem enfilat cap a Les Fogueroses. Hem tornat per la Carena del Pagès fins a Coll d’Eres i pel camí que torna a la Font de la Guineu i que surt a la dreta del camí que puja cap al Montcau. Excursió curta, poc més de 7km que hem fet a poc a poc en una mica més de 2 hores, amb un desnivell moderat de poc menys de 500 metres. La sensació però és que més o menys mantenim la cota.  M’ha sorprès que al camí de  les Fogueroses, cap a l’entorn del Gegant, hi hagués una gran carbonera. Però com podien portar el carbó cap a camins que els permetés comercialitzar-lo ? L’esforç havia de ser extraordinari.
Em reafirmo que aquesta zona de les Fogueroses, junt amb el tram que hi ha entre Santa Agnès i el Turó de les Nou Cabres i la zona entre la Roca Salvatge i el Paller Tot l’Any, són les de les meves preferides del Parc per la suma de frondositat i vistes espectaculars. Són trams de muntanya preciosos que no sembla que puguin estar en l’entorn metropolità, tan a prop de casa. 

A la foto Les Fogueroses i el Montcau.


Més informació
07 d’abril 2013

Les Vendranes - El Lleonard - Els cingles



La zona entre la casa de l’Obac – Rellinars i Vacarisses era desconeguda per mi. Havia anat molt poques vegades més enllà de La Pineda. Aquest cap de setmana he tingut el gust de conèixer-la, val la pena. Hem deixat el cotxe a la carretera just al coll de l’Obac. Hem anat a buscar un tram del camí de la Matagalls – Montserrat que s’agafa a la mateixa carretera uns centenars de metres més avall, en direcció a Rellinars. El camí, molt ben marcat, és bonic i permet una panoràmica extraordinària de la Serra de l’Obac: des de la Roca del Duc i Castell de Bocs fins als Castellots de Tanca i Castellsapera. Al mig, prominent, el Paller Tot l’Any. El camí ens deixa a la Torrentada de Les Vendranes i d’allà a la casa de Les Vendranes. És, simplement, un mas extraordinari, ben cuidat, que evidencia el que havia de ser una hisenda econòmicament important. Més enllà queden restes de la casa d’El Lleonard ( a la fotografia), una altra casa notable que ressalta la importància que aquesta vall, just entre Rellinars i Vacarisses, devia tenir. Després de la casa d’El Lleonard hem pujat fins al Serrat dels Ginebrers i hem agafat el camí que careneja pels cingles que queden just sobre Vacarisses, el Petit, el Gros i el Moliner. L’alçada permet veure tant la vessant que dona a Coll Cardús cap a Montserrat com la que dona a la Serralada de l’Obac a l’altra banda. Finalment arribem a l’urbanització d’ Els Caus i d’allà recuperem el cotxe. És una excursió curta, 10 km i escaig i amb uns 400 metres i pico de desnivell, no hem passat de les dues hores. És molt agradable aquest tram de muntanya, ha valgut la pena conèixer-lo. La sensació és que fora del camí principal de la vall de Les Vendranes no hi ha d’haver gaire gent. Això sí és un terreny freqüentat per motos de trial. Hem trobat roderes en petits camins on és completament inapropiat que hi passin motos. 


Més informació