02 de gener 2014

Sant Jaume de Vallhonesta




Per Nadal fer excursions és el contrapunt als àpats que ens glorifiquen i condemnen. Hem fet força excursions. Algunes per L’Obach ( vàrem fer un volta molt interessant deixant el cotxe a la Carretera de Rellinars, vàrem pujar pel camí de la Serra de la Daina i fins el Turó del Queixal, d’allà a l’Obac i tornar pels Caus) i d’altres entre Osona i el Berguedà a la fantàstica Serra de Busa.

Voldria però deixar testimoni de l’excursió feta a Sant Jaume de Vallhonesta. Vàrem deixar el cotxe al camí entre Rellinars i la Casa de Casajoana ( casa on recordo que el meu pare explicava que hi havia fet estades de petit, a l’època dels maquis). Un cop passada la casa, per un camí ben ampla, vàrem enfilar cap al Camí Ral, hi ha una drecera que surt a la dreta i que és molt recomanable. Un cop al camí Ral vàrem recular fins als Hostalets del Daví per poder fer la ruta entre dos dels hostals més famosos del Camí Ral: els Hostalets i Sant Jaume de Vallhonesta. Aquest tram de camí ral és fantàstic, molt carener, amb una vista esplèndida als dos cantons ( Montserrat sempre com a referent imponent a l’esquerra i les cases de Matarrodona i d’El Farell de la dreta).  Un cop passat el Coll de la Morella i Coll Gipó (antigament famós pels atracaments de bandolers) i darrera la Roca de Sant Jaume trobem finalment l’hostal de Sant Jaume de Vallhonesta. És impressionant.

Les seves runes ( el darrer incendi fou el 1985) no poden amagar la importància de la casa, que juntament amb els Hostalets del Daví i de La Barata eren els allotjaments de referència en el camí ral entre Barcelona i Manresa. És fàcil imaginar la importància de l’Hostal per les dimensions de les seves sales, les seves voltes i de les seves cavallerisses on hi cabien fins a una setantena d’animals. El Camí Ral era fins al ferrocarril i la Carretera de la Massana una molt notable artèria econòmica del país.  Descobreixo que Sant Jaume de Vallhonesta va ser propietat d’uns Marcet.  Les parets són impregnades d’història: bandolers de camí ral, Guerra del Francès quan fou caserna, maquis i una era enrajolada com a testimoni del que havia de ser una activitat agrícola impressionant (blat, llegums, oli i sobretot vi en l’època marcada per la fil·loxera). L’hostal queda a una hora a peu de l’estació del tren de Sant Vicenç de Castellet i és un portal natural cap al Bages.

Només arribar a Sant Jaume de Vallhonesta ens rep un sabadellenc que té cura del recinte de l’Hostal i de l’Ermita. Ho manté net amb les seves visites de cada diumenge i s’ho estima. Ens dona detalls del lloc barrejats amb aquesta forma descordada de produir-se que alguns dels sabadellencs d’abans tenien com a molt pròpia. En tot cas, cal estar ben agraït a que gent com ell, que s’estima la muntanya i ajuda a conservar-la.

Desfem el mateix Camí Ral per tornar. Hi hem estat tres hores per fer 13 km amb un desnivell de 550 m. De tornada no podia deixar de pensar com després de tants anys de passejar per Sant Llorenç no havia anat abans a un lloc tan magnífic com Sant Jaume de Vallhonesta. No us ho perdeu. 

1 comentari:

06 de gener, 2014 21:11
Ricard Masferrer ha dit...

Tampoc hi havia estat mai i al final un dia d'aquestes vacances vaig fer el Cami Ral des de la Barata fins a Sant Jaume. Em va agradar molt. Va ser arrel d'aquesta sortida que vaig decidir arribar-me un dia fins a Matarrodona que veia a l'altra banda del Torrent. Ben aviat hi aniré.